Helle Kettner és una jove danesa que va arribar a Tarragona l’any 2004 amb la intenció d’aprendre una mica de castellà i, al cap d’unes mesos, tornar a Dinamarca. D’això, aviat farà onze anys, i na Helle continua a Tarragona. Després de cinc anys de la seva arribada va començar els estudis de Comunicació a la Universitat Rovira i Virgili, al Campus Catalunya. En acabat, i descartat encara el retorn al seu país, va fer el màster en Comunicació Estratègica, i actualment ha iniciat el doctorat, becada per la universitat. En l’àmbit de la Comunicació hi ha un esport que la perd: “La meva línia d’investigació és la comunicació i les grans carreres ciclistes”. A banda de treballar a la URV, Helle Kettner té un programa de ràdio a Ràdio Ciutat de Tarragona: Trójkat, un magazine cultural i musical que entrevista a artistes que vénen a tocar a la ciutat. El podeu escoltar aquí. Na Helle també té una gran passió: el Nàstic. Ni l’Aalborg BK, ni el Kobenhavn. El Brøndby IF i el Nàstic. Alguna cosa hi deuen tenir a veure en Carles Cortés, en Quim Pons i en Joan Alfons López amb qui col·labora a les retransmissions dels partits de l’equip grana, a la mateixa emissora. Na Helle potser no ho sap –o sí!– ja és una tarragonina més.
La Tarragona més personal de na Helle té la seva zona d’influència entre l’espai on ha cursat els estudis i la Part Alta de la ciutat, de la que admet sentir-se com a casa. La primera foto que ens ha enviat és del Campus Catalunya. “Sé que no és un dels llocs més bonics de la ciutat, això està clar, però sí que és un lloc especial per a mi. La Rovira i Virgili és important per a Tarragona perquè, el fet de tenir una universitat de qualitat, la posiciona en molt bon lloc. Personalment, el Campus Catalunya significa molt per a mi, i sobretot els estudis de Comunicació, perquè m’han acollit i m’han donat l’oportunitat de poder realitzar el Doctorat que estic fent ara”. Explica Kettner que abans de començar a la universitat va haver de dominar la llengua (el seu català és excel·lent), i que un cop inscrita als estudis la va sorprendre molt “la proximitat dels professors”. “Quan comences una carrera en un país que no coneixes, en una llengua que no és la teva, fa respecte. Però el tracte que he rebut per part del professorat és d’agrair, ja que m’han fet sentir com a casa”.
El segon espai on ens porta na Helle és a pocs metres del Campus Catalunya. “He escollit el Portal del Roser com un lloc espectacular de la ciutat de Tarragona. Forma part de la Part Alta, que per a mi, és un lloc màgic de Tarragona. Quan pujo a la Part Alta faig un sospir i em dic a mi mateixa: d’acord, sóc a casa. Això és el que significa la Part Alta per a mi. Vaig viure una època aquí, i passar cada matí per sota del Portal del Roser era un privilegi que no em podia creure. Cada matí em repetia: quina sort que tinc de viure en una ciutat amb aquesta preciositat d’estructura, d’ambient i de llum. Sortir al matí, amb la primera llum del dia i veure les muntanyes allà al fons, al darrere del Campus Catalunya, era una cosa espectacular. Tarragona està situada en un lloc privilegiat, vora el mar, però alhora tan a prop de la muntanya. És espectacular!“.
Per anar al tercer lloc que ens proposa na Helle no ens movem del barri. “La tercera foto que us envio és la de la Capçalera del Circ de Tarragona, ja que per a mi és la millor atracció turística, diguem-ne, dins la ciutat. Juntament amb el Pont del Diable, la capçalera del Circ és el meu monument preferit. Trobo que és una llàstima que no es conegui més a fora de Tarragona. Me n’adono quan porto familiars o amics que venen de Dinamarca per primera vegada, i se sorprenen de Tarragona, de tots els llocs que té la ciutat. Jo aprecio Tarragona cada dia més, però observar la reacció dels teus familiars o dels teus amics la primera vegada que veuen això, és genial i em fa sentir orgullosa”.
Amb na Helle Kettner hem volgut acabar l’entrevista portant-la a l’Antic Ajuntament de Tarragona, avui seu del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, i punt de partida de molts dels turistes que visiten i volen conèixer la ciutat, encara que per a la gran majoria només sigui només per unes hores o uns dies. “Sóc una enamorada de Tarragona, des del primer dia que vaig venir. De moment, no he decidit quedar-me per sempre, però és que tampoc m’ho plantejo. Ara faig això, després faig allò, acabo una cosa i en començo una altra, i així van passant els anys. Enguany en farà 11 que estic aquí. Però Tarragona és una ciutat que enamora, és una ciutat ideal per a viure-hi. El que m’agrada més és la manera de viure, la forma de fer de la seva la gent i la manera d’entendre i viure les coses. Això és el que a mi em fascina, i m’enamora. Ah! I per a mi, escollir només tres llocs de la ciutat ha estat un exercici molt difícil perquè, en realitat, tots els racons de Tarragona són increïbles”.
El que dèiem. Na Helle potser no ho sap –o sí!– però ja és una tarragonina més. I per molts anys! Tak, Helle!
Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografia: Pere Toda (@ptodaserra a Instagram)
