'Pitu Mosquits': “Junts avancem, sols no anem enlloc”

'Pitu Mosquits' / ©Rafael L—ópez-MonnéŽ

Darrer ascens a la plaça del Rei, últim esforç per als sacrificats portadors de la Presa de Jesús. Espatlla a espatlla, amerats de suor, gairebé sense al·lè després de tres hores llargues de processó, ‘Pitu Mosquits‘ i els seus companys treuen forces d’on sigui per carregar costera amunt una tona i mitja d’escultura, el pas més pesant de tots els que il·luminen la solemne comitiva nocturna de Divendres Sant a Tarragona. A les ordres del Pitu, 23 homes entrenats i convençuts, 23 abnegats camarades avancen compassats al ritme viu dels tambors i els aplaudiments. “Només una mica més, una mica més”, se sent cridar. Però no és només amb suor que s’arriba a la plaça. A punt de l’esgotament hi ha una raó més poderosa que empeny els passos carrer amunt. Tots els portadors desitgen amb ànsia el moment d’alliberar-se del pes per abraçar-se els uns als altres; celebrar, alguns amb llàgrimes als ulls, que junts sí, que junts han pogut fer-ho.

El Pitu, l’exhaust president de l’Associació del Pas de la Presa de Jesús, ha fet una promesa que no es veu amb cor de complir. Home del Serrallo, s’ha passat més de mitja vida solcant les ones. Es va embarcar amb 13 anys i ha deixat d’anar a pescar fa no gaire, amb 62. La barca ha posat rumb a la seva vida. Però poques coses, tret de la família, han aconseguit donar tant sentit a la seva existència com aquells instants de celebració sincera i desbocada, que ja fa vint anys que assaboreix amb els companys al culminar la processó. “Començo a ser gran per anar sota el pas i cada any li dic a la meva dona que serà l’últim… Però no puc renunciar-hi. Portar el pas demana coordinació i solidaritat. Són els mateixos valors constructius necessaris per fer castells, o vogar a la mar. Sota el pas som una família. Junts avancem. Sols no aniríem enlloc”, explica el Pitu.

Cada Divendres Sant, tradició i devoció guien els passos de 5.000 persones pels carrers de la Part Alta. La processó del Sant Enterrament, que se celebra des de 1550, és el punt àlgid de la Setmana Santa a Tarragona. Aquest acte massiu, sobri i dolorós, allunyat dels esquemes d’altres manifestacions religioses aquests dies, és segons diuen la processó més emblemàtica de Catalunya, si bé ha viscut molts alts i baixos al llarg de la història. De fet, la comitiva va tocar fons fa uns anys per falta de públic, una tendència que va canviar de forma radical quan va deixar d’estar vetada a les dones, el 1983, i es van incorporar noves generacions de participants.

Com altres expressions festives a la ciutat —el cas de Santa Tecla—, la processó del Sant Enterrament ha reviscolat gràcies al seu caràcter popular. L’intens activisme de les 11 confraries i germandats religioses de la ciutat, que compten amb 12.000 associats, ha permès no només atreure la participació de la gent, sinó restituir del tot la brillantor a un costum sentit i solemne, marca de ciutat, que forma part de la identitat dels tarragonins. La lenta posta de sol, els escenaris monumentals, l’entrega dels portadors, la sòbria solemnitat de la comitiva… contagien una emoció intensa a la multitud que es congrega tots els anys entre la Rambla i a la Part Alta. Més enllà de la dimensió espiritual de la processó, o ‘professó’ —en la seva deformació popular— cada any presencien aquest seguici pels carrers de Tarragona unes 50.000 persones.

Text Oriol Margalef
Fotografia: Rafael López-Monné

La Setmana Santa de Tarragona està declarada festa d’Interès Turístic Nacional per la Generalitat de Catalunya, i la processó del Sant Enterrament, Festa Tradicional d’Interès Nacional.

Compartir: