Tarragona ha estrenat aquesta setmana La ruta dels primers cristians de Tàrraco, un nou itinerari pensat per a guiar al visitant a través de continguts de caràcter històric, arqueològic i artístic, i per fer més comprensible el procés de naixement i desenvolupament del cristianisme a Tarragona, que va des l’arribada de la fe a la ciutat per l’evangelització de Pau de Tars, segons la tradició (s. I dC), fins al moment de la incursió arabo-berber, a inicis del segle VIII.
Com dèiem, la tradició vincula l’arribada del cristianisme a l’acció missionera de l’apòstol Pau, si bé la primera notícia que tenim sobre cristianisme a la ciutat es remunta a l’any 259 quan el bisbe de Tàrraco, Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a l’amfiteatre sota la persecució dels emperadors Valerià i Gal·liè.
La ruta dels primers cristians de Tàrraco no és una visita guiada convencional, sinó que cadascú la pot fer al seu aire, els dies que vulgui. L’itinerari consta de vuit espais (equipaments museístics o monuments) diferents que són: la Capella de Sant Pau (Centre Tarraconense El Seminari), la Catedral i el Museu Diocesà de Tarragona, el Museu Bíblic Tarraconense, l’Amfiteatre de Tarragona (Museu d’Història de Tarragona), el Fòrum de la Colònia (Museu d’Història de Tarragona), la Basílica Paleocristiana del Parc Central, la Necròpolis Paleocristiana (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona) i el conjunt arqueològic de Centcelles (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona). El patrimoni arqueològic paleocristià de Tàrraco és, en el seu conjunt, el més important de la Península Ibèrica.
Els interessats en resseguir les passes dels primers cristians de Tàrraco, poden comprar (per 1€) un passaport (o carnet) que serà segellat a cada espai que visitin i a través del qual obtindran importants descomptes a l’hora de comprar les entrades en els diferents museus i monuments.
1) Capella de Sant Pau, una petita joia amagada dins un claustre
Tot i que el visitant pot començar l’itinerari per on vulgui, en Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic i un dels artífex de la ruta, aconsella començar per la Capella de Sant Pau, situada en el punt més elevat de l’acròpoli, a l’actual edifici del Seminari, del segle XIX. El visitant trobarà, en un dels seus claustres, una petita capella construïda al segle XIII. La tradició ubica en aquest punt la predicació de l’apòstol sant Pau sobre la roca en què es basteix la capella. Andreu Muñoz recomana pujar al primer pis on hi ha uns plafons explicatius de tota la ruta que esdevenen el millor punt de partida.
Carrer de Sant Pau, 4
Telèfon: 977 24 71 90
Correu: info@ctarraconense.cat
Web: www.ctarraconense.cat
2) Museu Bíblic Tarraconense, un viatge als orígens de la cultura judeocristiana
Va ser creat l’any 1930 i conserva una important col·lecció d’elements arqueològics, literaris, litúrgics, artístics i didàctics relacionats amb la cultura bíblica. Amb un discurs de la història i la cultura bíblica, des de l’època patriarcal fins als orígens del cristianisme, en Andreu Muñoz el cataloga “com l’abc de la cultura judeocristiana a Tarragona i el millor espai per a comprendre les bases teològiques, simbòliques, rituals i iconogràfiques del món dels primers cristians de Tarraco”.
Carrer de les Coques, 1-C
Telèfon: 977 25 18 88
Correu: museu.biblic@arquebisbattarragona.cat
Web: http://museu.biblic.arquebisbattarragona.cat
3) Museu Diocesà i Catedral, un univers d’espiritualitat i fascinació artística
La Seu de Tarragona ocupa l’espai on es va erigir, en època romana, el temple dedicat als emperadors. La Catedral compta amb dos elements singulars com són la capella de Sant Fructuós i les restes àuliques romanes de la part del darrera de l’absis. Les restes romanes de la Catedral evoquen al visitant l’espai de l’àrea sacra del culte imperial, que com a part integrant del Fòrum Provincial devien acollir el judici a Sant Fructuós. Al mateix temps, el recinte àulic romà del darrera de l’absis va ser transformat en època tardo-romana i molt probablement en aquest espai s’erigí la catedral visigòtica. Per la seva banda, el Museu Diocesà preserva també elements arqueològics dels primers segles del cristianisme, com ara una gerreta litúrgica de bronze del segle VII, trobada en una tomba; i el magnífic sarcòfag de Betesda, d’inicis del segle V.
Pla de la Seu
Telèfon: 977 22 69 35 / 977 23 86 85
Correu: catedraltarragona@dna.es
Web: www.catedraldetarragona.com
4) Amfiteatre romà, una basílica a l’arena
Com dèiem, aquest és l’escenari de la primera notícia que es té del cristianisme a Tàrraco: el martiri, el 21 de gener de l’any 259, del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, que van ser cremats vius. L’Església de Tarragona va construir, entre els segles VI i VII, una basílica en memòria dels màrtirs, possiblement en l’espai precís on els sants van ser immolats. Sobre aquesta construcció, en el segle XII, es va aixecar un nou temple sota l’advocació de Santa Maria del Miracle, com ho documenta una butlla del papa Anastasi IV, datada el 1154.
Parc de l’Amfiteatre romà
Telèfon: 977 24 25 79 / 977 24 22 20
Correu: mht@tarragona.cat
Web: www.museutgn.com
5) Fòrum de la Colònia, el centre de la vida social i política de Tàrraco
Ens trobem ara a l’epicentre del que va ser el rovell de l’ou de la vida social i política a Tàrraco. Ens comenta en Andreu Muñoz que “si l’apòstol Pau va visitar la ciutat de Tàrraco, d’acord amb la tradició, aquest seria l’espai on es devia desenvolupar la primera activitat missionera”. En època medieval es documenta en aquest espai una església dedicada a Sant Fructuós que va perdurar fins al segle XVII. Una tradició pietosa considerava que la casa de Fructuós es trobava ubicada en aquest mateix espai.
Carrer de Lleida
Telèfon: 977 24 25 01 / 977 24 22 20
Correu: mht@tarragona.cat
Web: www.museutgn.com
6) Museu i Necròpolis, els testimonis de la cultura paleocristiana
Andreu Muñoz considera que els tres espais que vénen a continuació “són els més excepcionals de la ruta dels primers cristians de Tàrraco”. El bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi van ser enterrats justament en aquesta àrea per part de la comunitat cristiana de Tàrraco. L’espai va adquirir un especial interès per a l’Església local, i els fidels van mostrar un gran interès per cercar la proximitat amb les relíquies dels màrtirs. A finals del segle IV o inicis del segle V es va construir una gran basílica amb baptisteri per a venerar les relíquies dels màrtirs. Muñoz destaca també que tant l’espai de la Necròpolis i l’exposició permanent “són punts indispensables per a comprendre l’evolució del culte martirial, els costums funeraris i les manifestacions epigràfiques i artístiques de l’època”. “Un recorregut per la ciutat dels morts no deixa de ser un recorregut també per la ciutats dels vius”, afegeix.
Avinguda de Ramón y Cajal, 84
Telèfon: 977 21 11 75 / 977 23 62 09 / 977 22 15 15
Correu: mnat@gencat.cat
Web: www.mnat.cat
7) Basílica paleocristiana del Parc Central, els costums litúrgics del cristianisme primitiu
Aquesta és la única basílica que es conserva de l’època paleocristiana. Datada en la primera meitat del segle V, presenta tres naus i transsepte, amb absis i contra-absis, orientada cap a l’est, i està precedida per un atri amb una probable font central. En els àmbits de la basílica i de la galeria de l’atri, s’hi han pogut documentar 160 enterraments alineats. L’única placa epigràfica que s’hi ha trobat completa és d’una gran importància, ja que parla d’una beata Thecla, verge consagrada a Crist, d’origen egipci que va morir als 77 anys. La basílica del Parc Central és l’únic exemple d’arquitectura basilical paleocristiana que podem contemplar a Tarragona i una bona mostra per apropar al visitant als costums litúrgics i els edificis cultuals del cristianisme primitiu.
Pàrquing del centre comercial Parc Central (Av. Vidal i Barraquer, 15-17)
Telèfon: 977 22 87 97
Correu: atencionalcliente@ccparccentral.com
8) Conjunt tardo-romà de Centcelles, l’art cristià en forma de mosaics
“És, sens cap mena de dubte, la cirereta del pastís, el punt culminant de la ruta”, afirma en Andreu Muñoz. Parlem del conjunt format per les restes d’una vil·la romana a Constantí, al costat del riu Francolí (antic Tulcis). A mitjan segle IV o inicis del segle V, la vil·la va bastir una gran sala de planta centrada rematada en cúpula i decorada amb un fastuós mosaic. Entre les diferents escenes que hi apareixen (cacera, figuracions de les estacions, personatges entronitzats…) destaquen escenes bíbliques amb Adam i Eva, Jonàs, els tres hebreus a Babilònia, el profeta Daniel, el Bon Pastor, i la resurrecció de Llàtzer, entre d’altres. Tot i que encara es debat sobre la cronologia i la funció de l’edifici, la magnificència del projecte, la tècnica emprada i la iconografia assenyalen que el promotor de l’obra devia ser un personatge d’alt rang i fermes creences cristianes. Amb tot, Centcelles continua amagant molts misteris, sobretot pel que fa a la seva titularitat i la funcionalitat del conjunt. Alguns investigadors la identifiquen com un gran mausoleu; uns altres, com una gran sala de recepció de la vil·la romana; i també hi ha qui el considera un edifici de culte. Amb tot, una nova teoria proposa que el conjunt formava part de la caserna del general Asteri, que l’any 420 va establir les seves tropes a Tàrraco.
Afores, s/n Constantí (a 4 quilòmetres de Tarragona)
Telèfon: 977 52 33 74 / 977 25 15 15 / 977 23 62 09
Correu: mnat@gencat.cat
Web: www.mnat.cat
Text: Ivan Rodon (@irodon)
