Els objectes que ens envolten defineixen qui i com som; és a dir, ens retraten: «Digue’m què tens i et diré qui ets». Amb aquesta premissa, el CaixaForum Tarragona presenta fins a l’11 de gener «Els objectes parlen», una exposició de 60 pintures i objectes del Museo del Prado que conformen una acurada selecció d’entre els segles XVI i XIX. La mostra, que inclou obres mestres d’artistes com Goya, Rubens, El Greco, Giordano, Sorolla, Murillo, Zurbarán, Ribera o Brueghel el Vell, és una de les més importants que hagi acollit mai la ciutat. Per si aquestes credencials no fossin suficients, la col·lecció mostra en exclusiva a Tarragona La última cena, de Bartolomé Carducho, que s’exposa per primer cop després de la seva restauració recent. Vam anar a veure la mostra acompanyats per Anna Catà, d’Auriga Serveis Culturals, l’empresa que fa les visites comentades.
L’exposició comença amb un Francisco de Goya que mostra a la Duquessa d’Abrantes (1816) sostenint una partitura de música. Què ens vol dir, el quadre? Doncs que la noblesa tenia una educació il·lustrada. «Els objectes parlen», deia el filòsof Martin Heidegger reflexionant sobre la mirada dels artistes i la capacitat que tenen de dignificar allò que mostren les seves obres. I realment és així.
Davant de la Duquessa d’Abrantes hi trobem El xarlatà arrencaqueixals (1620-1625), obra de Theodoor Rombouts. En aquest cas, els objectes que mostra el quadre es converteixen, per sí mateixos, en els grans protagonistes de la composició i esdevenen elements clau per reconèixer l’escena representada. L’arrencaqueixals ha desplegat damunt la taula tot l’instrument quirúrgic que necessita per dur a terme la seva feina. Ell mateix duu penjat al coll un collaret fet de queixals per demostrar el seu èxit professional. Curiós: el pacient apareix lligat de mans i la resta de gent que espera ser atesa fan cares de dolor… i d’atemorits.
«Digue’m què tens i et diré qui ets». Els vestits, les joies, els instruments… els objectes ens retraten. L’arxiduc Ferran mostrant el Toisó d’Or o Isabel de Borbó –retratada per Frans Pourbus ‘El Jove’– que amb la mà dreta guia la mirada de l’espectador cap al ric joiell i el collaret de perles que adornen el seu vestit…
La mostra presenta també una sèrie de bodegons dels segles XVII i XVIII que compara les societats flamenca, amb una major opulència, desordre; i l’espanyola, molt més austera, amb més ordre i equilibri.
En ocasions, el missatge està amagat, com les flors que sant Dídac d’Alcalà amaga dins l’hàbit (en referència al miracle del sant, que va convertir pans en roses, per evitar ser ajusticiat, acusat de donar menjar als pobres). O també la campaneta que porta la infanta Margarita Francisca, filla de Felip III, per espantar els mals esperits de la mortalitat infantil. Un amulet que es va revelar com a ineficaç, ja que la infanta va morir molt jove, a l’edat de sis anys.
L’última part de la mostra és un crescendo final d’emocions, amb obres significatives com el retrat de Felip II a càrrec de Sofonisba Anguissola –única obra pintada per una dona– i que va ser retocada després de la Batalla de Lepant. O l’autèntica filigrana que representa el quadre La vista i l’olfacte (1620), de Jan Brueghel que il·lustra l’afany col·leccionista de l’aristocràcia flamenca dels segles XVI i XVII amb un seguit de quadres de l’època representats dins d’un mateix llenç i que són una al·legoria de la vista i l’olfacte.
Text: Ivan Rodon (@irodon)
Fotografies: Pere Toda/Vilaniu Comunicació
Horaris:
De dilluns a divendres: de 10 a 20 h, dissabtes i diumenges: d’11 a 14 h i de 16 a 20h.
Visites comentades per al públic en general:
Dissabtes a les 19 h (català), diumenges a les 19 h (castellà)
Lloc de celebració:
CaixaForum Tarragona
C. de Colom, 2
Tel. 977 249871
Tarragona
Entrades:
Venda online
https://proticketing.com/caixaforum_tarragona/ca_ES/entradas/
Visites comentades per al públic general:
Preu per persona: 3 €
50% de dte. clients “la Caixa”
Cafè-tertúlia:
Preu per persona: 4 €
50% de dte. clients ”la Caixa”
Inscripció prèvia al telèfon 977 249871
Cicle de conferències:
– La projecció de l’autoritat imperial: l’objecte com a al·legoria del poder
7 d’octubre de 2014
A partir de l’obra L’emperador Carles V, de Juan Pantoja de la Cruz, 1605
– La pintura com a objecte i com a presència
14 d’octubre de 2014
A partir de l’obra Retrat de Felip II, de Sofonisba Anguissola, 1565
– Instant, moviment i manierisme en la pintura i en el cinema
21 d’octubre de 2014
A partir de l’obra El xarlatà arrencaqueixals, de Theodoor Rombouts, 1620-1625
– Tan obvi com una calavera. Fascinació i transformació de la calavera com a símbol
28 d’octubre de 2014
A partir de l’obra Nicolás Omazur, de Bartolomé Esteban Murillo, 1672
Més informació:
http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/ca/-/cl-hablemos-de-los-objetos
