Trist o vital; rural o urbà; acústic o elèctric. El Blues (que significa “melancolia” o “tristesa” en anglès) és el gènere que més ha influït en el desenvolupament de la música popular al segle XX, i un dels moviments estètics i socials més importants del nostre temps. De l’Àfrica negra al Nou Món, de Luisiana a Chicago, i a través de les ones de ràdio als cinc continents, la inspirada fusió de sons i ritmes tradicionals que va derivar en l’estàndard Blue Note ha acabat conformant “un codi de comunicació universal”, assegura Richard White. White, artista plàstic i guitarrista nord-americà, dirigeix el Festival Internacional de Música Blues de Tarragona, un certamen per descobrir la bellesa melancòlica de la ciutat.
Tarragona, gresol de civilitzacions al llarg de la Història, és el millor port per explicar la fusió de cultures a la Mediterrània. Per altra part, la música Blues planteja un viatge a les essències dels Estats Units, el país més influent del món. Són dues mirades a banda i banda de l’oceà sobre la identitat del món contemporani que se juxtaposen creant harmonia al Festival de Música Blues de Tarragona. Amb una estructura senzilla, formada per 12 compassos, “el blues permet penetrar molt endins de la condició humana”, explica White. L’estil que va fer populars a B.B. King o Muddy Waters evoca estats d’ànim que connecten amb el de milions de persones. També amb el caràcter nostàlgic d’una ciutat de passat gloriós.
Nascut al nord-est dels Estats Units, a Filadèlfia, Richard White va sentir la pentatònica fiblada del blues amb sis anys, a l’escola. Des d’aleshores s’ha convertit en la seva passió. Va viure a la ciutat bressol del gènere, Nova Orleans, i va tenir ocasió de conèixer en persona a llegendes com el productor Casimo Matassis, enginyer del so blues que va enregistrar a intèrprets com Fats Domino, Little Richard o Doctor John. “Són personatges cabdals en la història de la música, però no viuen de forma extravagant com solen fer-ho les estrelles”, afirma.
A Tarragona hi va venir per primera vegada de rebot, als anys noranta, perquè el seu germà arqueòleg havia fet una nòvia a la ciutat. “Ho recordo com un lloc tranquil, massa tranquil, i caòtic al mateix temps. No es veien turistes, com ara. I tot estava cap per avall perquè s’estava fent l’excavació de l’aparcament sota la plaça de la Font. Definitivament, el primer cop no em va agradar gens”, explica. Llavors el Richard vivia a Deià, al nord de Mallorca, i formava part de la nodrida comunitat artística local. No va ser fins a principis de la dècada passada, quan després d’haver mogut de nou el seu domicili a Filadèlfia, Richard White va tornar a Tarragona.
Aquest cop era per quedar-se. “Vaig conèixer a la Pilar Delafuente, la meva parella. Llavors jo no en tenia ni idea de la identitat catalana ni de la personalitat de la ciutat. Creia que Espanya era tot sangria i toros. Però la Pilar és una dona molt de Tarragona [filla de Daniel Delafuente, un periodista històric del Diari], i a través seu vaig fer una immersió ràpida”, explica White, que s’ha integrat al cercle artístic de la Part Alta i forma part de l’Associació Tallers 03.
El blues es troba en fase emergent a Europa i Barcelona és una Meca del gènere. Aprofitant el renovat interès del públic per aquest estil musical, el Festival Internacional de Blues aposta “per obrir noves portes” a la ciutat. Amb un programa modest en mitjans, però de molta qualitat, el certamen persegueix un efecte semblant a la pol·linització. “Volem que gent de fora aporti coses interessants a la ciutat, i que a través d’aquestes persones Tarragona també es projecti a fora”, afirma White.
El festival, que enguany té lloc entre els dies 6 i 9 de novembre, permet passar revista a diverses variants del mateix estil. Des dels ritmes hawaians de Pascal Mesnier, que actuarà dissabte a les 20.30 al Teatre Magatzem, al repertori d’arrels del jazzblues amb què dijous a les 20.00 hores obrirà el festival l’Stromboli Jazz Band, al Casino Tarragona. El propi White, membre de Pig Fat, farà de teloner en solitari de Blas Picón and the Junk Express divendres a les 21.00 hores al Cafè Metropol. Podeu consultar el programa sencer al Facebook del festival.
Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografies: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)
