A final del segle III aC s’iniciava a Tàrraco la construcció d’una gran muralla. En total, uns quatre quilòmetres de fortificació que havia de servir per a protegir la ciutat i els seus habitants. En l’actualitat, però, només es preserven 1.100 metres de murs, menys d’una tercera part. Per a poder conèixer la magnitud d’aquesta obra, considerada la muralla romana més gran que s’hagi aixecat fora d’Itàlia, us suggerim que inicieu el recorregut pel Passeig Arqueològic, un singular conjunt monumental, amb nombrosos elements patrimonials.
Aquí, al Passeig Arqueològic, la reproducció de l’estàtua de l’August de prima porta té una posició (i visió) privilegiada de la muralla, catalogada com a Patrimoni de la Humanitat. En aquest indret, depèn del dia, podeu coincidir amb en Lucius Iunius Maro, sacerdot imperial que es dedicava a l’oració en una societat marcada per ritus codificats i que, amb Cèsar August, va establir noves bases religioses, divinitzant la figura de Juli Cèsar, tot un preludi cap a la seva posterior deïficació. Lucius Iunius Maro us parlarà de la religió a l’Imperi, però també ho farà de la figura d’August, a qui considera un extraordinari emperador pel fet d’haver aportat la pau i haver propiciat el naixement de l’Imperi.
La coincidència amb aquest sacerdot és fruit d’un nou itinerari amb dramatitzacions per la Tarragona romana que, sota el títol “Habitants de Tàrraco”, ens apropa Arqueoescena, una plataforma creada per a establir un diàleg entre el patrimoni històrico-arqueològic i la societat, i poder explicar què s’amaga darrera de les pedres, amb la voluntat de facilitar la descoberta de la ciutat romana de la mà de personatges que van ajudar a escriure el passat de Tàrraco.
I si la religió marcava el batec de la societat romana, també ho feien els tentacles d’un Imperi poderós, amb unes fortes estructures d’Estat pensades per a controlar tots i cadascun dels passos dels seus ciutadans per a després obtenir-ne els màxims rèdits econòmics.
És en aquest context que Publius Alfius Maximus, procurador romà, reclama a un habitant de Tàrraco el pagament d’uns tributs que no havien estat ingressats al govern provincial. Aquesta altra escena es desenvolupa a l’interior d’una simulada oficina de recaptació dins de la volta annexa a la Torre del Pretori, una construcció romana que acollia les escales des d’on es realitzava el pas des de la ciutat baixa fins al Fòrum provincial. L’escenificació, que ben bé podria desenvolupar-se en la societat contemporània, és un nou capítol que podreu presenciar en els dos recorreguts d’ “Habitants de Tàrraco”.
“Habitants de Tàrraco”, permet descobrir històries vinculades amb el culte imperial, els impostos, els mites, la vida urbana, els primers cristians i també els jocs de masses. Per a grups i visitants individuals cal reserva prèvia al + 34 644 213 917 o a l’adreça info@arqueoescena.eu.
La visita teatralitzada és fruit d’una acurada recerca, amb guió i direcció de Maria Isabel Panosa, amb text de Jovita Ferrer i sota la direcció teatral de Sergi Xirinachs. Tot plegat, amb l’escenificació i representació dels actors Agus Farré, Josep Maria Piñol, Pau Gavaldà i Marcel Ferré. Una manera diferent de recórrer Tàrraco i posar-vos en la pell dels seus habitants.
INFORMACIÓ DE SERVEIS ACTUALITZADA DE L’ACTIVITAT HABITANTS DE TÀRRACO:
DADES HABITANTS DE TARRACO
Per a més informació: www.arqueoescena.eu
Adreça electrònica: arqueoescena@gmail.com
