Una de les coses més interessants de la pel·lícula “Her”, de Spike Jonze (2013), ambientada a l’any 2025, és que en aquella data –futura però propera–, ningú durà sabates de taló: tothom portarà calçat del tipus ortopèdic. Una altra cosa que crida l’atenció –que és la que vull comentar avui–, és que, d’aquí a deu anys, els desplaçaments que no es facin a peu es faran en transport col·lectiu. A la ciutat inventada on es desplega l’acció de la pel·lícula no s’hi veu cap cotxe. El protagonista viatja, quan li cal, en uns trens magnífics, que semblen confortables i ràpids.
Com que el 2025 ja s’acosta, estic atenta a tot allò que indiqui que les prediccions de Spike Jonze es compliran. Pel que fa a les sabates, tot i que els aparadors de les botigues n’ofereixen de prou còmodes, els estilistes de moda insisteixen a proposar-nos que ens enfilem en uns talons insuportables. “Per presumir s’ha de patir”, ens diu, a les dones, l’adagi cruel. Dòcils, les pobres mortals criem galindons dolorosos i, a les revetlles i festes de casament, coixegem d’una manera ben poc elegant; tot sigui per emular les presentadores i comentaristes de la tele que llueixen –ben assegudes, elles– unes sabates flamants amb uns talons excessius.
En canvi, la dignificació del transport col·lectiu sí que avança, ni que sigui poc a poquet. Sembla, en particular, que el sistema de transport per ferrocarril s’estigui posant al dia per ajustar-se a la Directiva 2012/34 / UE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de novembre de 2012, per la qual s’estableix un espai ferroviari europeu únic. Aquesta disposició europea dóna directrius en aspectes com ara la transparència i sostenibilitat del finançament de les infraestructures ferroviàries i la connexió de les empreses ferroviàries amb els ports i les instal·lacions de servei. Classifica de nou els serveis ferroviaris, imposa l’obligació d’incloure plans d’inversió i finançament en els programes d’empresa, enforteix els organismes reguladors del mercat i estableix noves regles en la tarificació. Europa creu en el tren.
La nova Llei 38/2015, de 29 de setembre, del sector ferroviari, que incorpora a Espanya la dita Directiva, declara solemnement la importància estratègica del transport ferroviari i reconeix els seus avantatges mediambientals. Entre d’altres mesures, adapta els drets dels usuaris al Reglament (CE) 1371/2007 del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2007, que estableix una normativa uniforme per a tota la Unió Europea en matèria de drets i obligacions dels viatgers de ferrocarril.
El cert és que els tarragonins comptem amb una cèntrica estació de ferrocarril que ens connecta amb el món i que, a la vegada, connecta el món amb nosaltres. Efectivament, Tarragona és el destí de moltes persones que, havent decidit visitar la ciutat amb finalitats laborals, culturals, educatives o lúdiques, arriben pacíficament, en tren, al bell mig de la ciutat. Unes magnífiques escales elèctriques els permeten arribar a la Rambla sense esforç, arrossegant cadascú la seva maleta de rodes. És senzill, molt senzill. I tranquil. I segur.
Sobre tot, si els passatgers i les passatgeres del tren s’adapten a la moda més futurista i eviten les sabates de taló.
Isabel Baixeras Delclòs
@IsabelBaixeras a Twitter
Advocada
