La talaia de Tarragona

campanarCatedral01
Ens trobem en el punt més alt de la ciutat, a 70 metres d’alçada. El Mediterrani és habitualment un mar tranquil, però avui, mitjan gener, el percebem a vista d’ocell arrissat i neguitós. El vent hi ajuda molt. De fet, des de dalt del campanar de la Catedral de Tarragona tot es veu diferent i tot s’interpreta millor. Les campanes toquen els quarts i a continuació els dotze repics que anuncien que ja és migdia. Hi ha silenci. Contemplem les vistes meravellats.

Paco Tovar i Julio Villar, els guies d’Argos Serveis Culturals, l’empresa que té l’adjudicació d’aquesta exclusiva visita guiada, ressegueixen i ens indiquen amb el braç el traç i el perfil de Tàrraco, la primera ciutat que els romans van fundar fora d’Itàlia: les muralles, el pas de ronda, els portals, els monuments… I fan salts per lligar l’evolució de la ciutat romana en els grans períodes històrics que li ha tocat viure. Parlem de l’època medieval, del setge de la guerra del Francès, de com van entrar les tropes nacionals a la guerra civil, i de la Tarragona actual. En Paco i en Julio coneixen un pou d’anècdotes i llegendes: demaneu-els-hi que us les expliquin.

Per arribar aquí a dalt hem pujat 196 graons en tres etapes. Els guies són joves, però considerats. Mentre pujàvem hem pogut veure les cicatrius que la Catedral conserva a la pell, testimonis inesborrables de les diferents etapes viscudes: autògrafs dels temps dels picapedrers i artesans romans, impactes de tota mena de projectils de diferents conflictes, grafits de distints períodes… La història, tossuda, sempre es repeteix.

La visita al campanar de la Catedral té, però, un preàmbul que permet situar el visitant. Comencem pel Museu Diocesà on una imatge ens situa on seríem 1.900 anys enrere. El salt és brutal i falta imaginació per a retrocedir en aquesta mena de túnel del temps. Només creuar la gran portalada del museu t’adones que el Claustre de la Catedral s’aguanta per dues parets romanes: una que és visible, i l’altra que encara no s’ensenya perquè està en obres. Si ets un apassionat de la història i observes l’impressionant paret romana amb els seus magnífics carreus, no pots fer més que emocionar-te. Estàs davant d’un mur del segle I després de Crist.

Mur romà

En canvi, la part posterior, la que dóna al Claustre, correspon al segle XII. L’atmosfera que es genera és original, personal, única. Això passa amb uns quants claustres, no amb tots. Davant la capella de la Mare de Déu del Claustre hi ha una sepultura que et crida l’atenció. Hi descansa un militar, capità de cuirassers el 1641, de nom Francisco Plaza, que el seu gran mèrit és ser “l’home més alt dels nostres temps, que llur grandesa passava dels dotze peus” (2.20 metres).

A dins del claustre, amagats en dos dels nombrosos capitells que hi ha, podeu buscar l’home de les tres cares i la processó de les rates. Si els trobeu és que sou uns grans exploradors! Si no, sempre podeu recórrer a l’ajut dels guies. L’home de les tres cares és una llicència de l’escultor de l’època, que en un punt determinat del Claustre hi va esculpir tres cares en una, o una en tres, segons com es miri. Pel que fa a la processó de les rates, aquesta imatge té un missatge més profund. En una primera escena, el capitell mostra una processó de rates que porten un gat mort (o això és el que sembla) penjat d’un pal. La imatge és festiva, de celebració, car aquell gat les devia turmentar com només elles sabien. A la segona escena, però, el gat s’està cruspint les rates. No estava mort, però se l’havia fet. L’ensenyança està relacionada amb la temptació: no hem de creure mai que la tenim dominada, perquè en qualsevol moment hi podem tornar a caure…

Abans de començar a pujar els 196 graons que ens conduiran al capdamunt de la Catedral, fem una parada obligatòria per admirar el fresc de Santa Tecla i Sant Pau, a la capella dels Sastres, una de les pintures del segle XIV que han estat restaurades recentment. Aquí no passa com a Itàlia, capital de la cultura per excel·lència, on moltes de les obres d’aquesta època estan firmades i sabem a qui corresponen. Aquí les obres són anònimes. La pintura a la què fem referència avui resplendeix, però fins fa poc a penes es veien un parell de caps i s’intuïa que el sepulcre era policromat. L’escena representa, en un costat, a la Mare de Déu i el nen Jesús amb l’arquebisbe de Tarragona Pere de Clasquerí. I a l’altre costat, Santa Tecla i Sant Pau resen davant les restes de l’arquebisbe.

Fresc

Ara sí, comença l’ascensió cap al campanar. La primera parada, cinquanta-un graons després, és per veure la sala dels monjos, les dependències on residien aquelles persones que treballaven per la Catedral: porters, servents… Ens trobem a la part romànica del recinte, de planta quadrada. Reprenem el camí i pugem 53 graons més. Ara estem a la sala dels rellotges, on hi ha la maquinària original del segle XVI, i del segon rellotge que va funcionar des del 1882 fins el 1986. El Paco Tovar assegura que ambdues funcionarien avui dia amb unes quantes reparacions.

La tercera ascensió és la definitiva, o quasi. En primer lloc vas a parar on hi ha les campanes que sonen pels grans oficis religiosos i per festa major. En destaca, al bell mig, la Fructuosa, del 1313, que necessita de dues persones perquè li donin la volta. Des d’aquest indret es fa l’atac al cim, d’on ens separen una cinquantena de graons més. A dalt de tot hi ha La Capona, l’única campana cívica que hi ha a la Catedral perquè la va pagar l’ajuntament. Els símbols així ho delaten. La resta, a dalt de tot de la talaia, ja la coneixeu. Ara només l’heu de viure.

Per, @irodon

 

Concertar visites

Argos Serveis Culturals: (+34) 670 553 404 o reservas@argostarragona.com

Taquilles Catedral (+34) 977 226 935 o catedraltarragona@dna.es

Dies: Dissabtes

Horaris: 10 h; 11:30 h; 16 h

Duració de la visita: 1h30’

Idiomes: català, castellano, english, français, italiano

Preus: 10€ (nens i jubilats); 15€ adults

Grups: Mínim 5 persones; màxim 15

Twitter: Julio Villar (@Julio_VillRob) o Argos Serveis Culturals (@argostarragona)

Més informació: http://www.argostarragona.com o www.catedraldetarragona.com

*Es poden concertar visites fora d’aquest horari prèvia reserva

Compartir: