Aquest és el meu primer article en aquest nou bloc, i això m’ha fet pensar una mica abans no he trobat com volia començar aquestes col·laboracions. Finalment m’he decidit pel que sembla que és més obvi però, per a mi, més important. Tots parlem de la importància del turisme, però ho fem com si aquest fos una cosa que no va amb nosaltres, tret dels casos en que el sou en depèn directament. M’agradaria encetar una reflexió sobre les ofertes, els productes i el turisme en general.
Per una part, dir que molts estarem d’acord en afirmar que el turisme i directament les activitats i vivències que es desprenen de l’activitat, han estat, segurament, el fenomen cultural més important del segle XX. La democratització del turisme ha facilitat que tothom pugui viatjar i això ha fet que, de cop i volta, un gran nombre de persones hagin estat en llocs molt llunyans i diferents, la qual cosa els ha permès conèixer altres cultures i altres països amb realitats molt diferents a les pròpies. Això em sembla un fet que cal destacar. En la majoria dels casos, penso que no som prou conscients del gran impacte cultural i formatiu que origina el Turisme. Però la meva reflexió, induïda per un bon amic, no la vull centrar en aquest fet, tot i que evidentment hi està molt directament relacionada. El que vull és fer una petita i modesta reflexió sobre com treballem, produïm i ens relacionem amb l’activitat turística.
En la majoria dels casos, tant des del sector privat, com per part dels gestors públics, com de la població en general, el turista és vist com un model de persona estereotipada. M’explico: pensem que els productes, les activitats i les accions que hem de fer per promoure les nostres destinacions han de ser i estar pensades per a satisfer el turista. Però, qui és i com és el turista? Tu, jo o qualsevol de nosaltres som qui som: aquí, a Pequín o a Pokón, si em permeteu la llicència de l’APM. Penso que nosaltres, les persones, no canviem. Som qui som, tant si estem en el nostre territori com si estem a les antípodes de la Terra. Si això és així, i jo no en tinc cap dubte, què ens fa pensar que hem de fer propostes, activitats i productes pensats única i exclusivament pels turistes. Tots som persones, sí, diferents, però persones amb inquietuds culturals, espirituals i necessitats físiques. Podem pensar en els diferents públics als què ens volem adreçar, podem pensar en quines llengües caldrà fer-ho, però, sobretot, caldrà pensar, treballar i crear propostes i productes interessants per a qualsevol persona, visqui o no visqui en el nostre territori, parli o no la nostra llengua. El que importa és que sigui una proposta atractiva i enriquidora, basada en tot allò que som, que és el que ens farà diferents i, a la llarga, si ho fem bé, els millors. Però aquest, sens dubte, serà un altre tema que tractarem properament en aquest bloc.
Per acabar, voldria donar un exemple d’activitat que va en aquesta línia que abans apuntava. Aquest estiu, a Tarragona, hem celebrat la primera edició de Tarragona Història Viva, vuit caps de setmana d’activitats de reconstruccions històriques d’època romana en diversos monuments. Doncs bé, a part del èxit de venda de l’activitat, amb més del 70 per cent d’ocupació de mitjana, el que més ens ha satisfet ha estat que gairebé la meitat, un 47 per cent del públic, ha estat de les comarques tarragonines i la resta, un 53 per cent, han estat de Barcelona, Madrid, Estats Units, Brasil, Suècia, Alemanya i França, entre d’altres països. Aquest és, per a mi, un bon exemple d’activitat pensada per a les persones i desenvolupada a partir de la coherència, treballant amb el que som i, alhora, fent camí cap el que volem ser.
Carles Sanz Laborel és gerent del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona
