Diumenge 10 de febrer. Just toquen les 10 del matí i al cafè botiga La Cocotte, a la plaça del Rovellat, hi ha una expectació inusual a aquestes hores. Pel que es veu, sóc un més del centenar de frikis arribats d’arreu que han confirmat l’assistència al taller que impartirà, durant prop de quatre hores, el fotògraf Álvaro Sanz. El primer que penso: “Això és poder de convocatòria”.
Els congregats, fotògrafs professionals, avesats i els inicials o “nivell zero” –com ens classifica Álvaro Sanz amb carinyo als que no passem de ser uns mers aficionats– comencem tots amb les mateixes prestacions: un saludable esmorzar que ens han preparat a La Cocotte, un lloc dolç, amb encant i molt, però que molt, recomanable.
Álvaro Sanz presenta l’activitat que ha previst dur a terme aquest matí a Tarragona i que abans de Nadal ja va provar de manera experimental a Madrid. Es tracta d’apropar la fotografia a diferents ciutats per tal que, de manera conjunta i col·laborativa, les persones redescobreixin i valorin les coses que sovint tenen més a prop i que aquestes els suggereixin una altra mirada.
A cada ciutat, hi ha un amfitrió de luxe. I l’Álvaro, que durant cinc anys ha estat l’extensió fotogràfica dels Pets, immortalitzant els seus concerts i gires, dissenyant el vestuari i participant en l’edició de videoclips, ha demanat al Lluís Gavaldà que sigui el nostre cicerone per un dia i que ens mostri la seva Tarragona més íntima i personal. El matí, doncs, promet.
En Lluís pren la paraula i ens situa: “Ens trobem a la Part Alta de Tarragona, que no al casc antic”, diu. Les coses, clares. “Volia començar parlant-vos del sol, perquè a Tarragona gairebé sempre fa sol, però avui aquests núvols m’han fet la guitza”. Però ràpidament troba un altre fil. La plaça del Rovellat connecta amb la plaça del Fòrum, un dels espais més bonics i autèntics de la ciutat. “Quan era petit –recorda en Lluís– vaig viure a la plaça del Fòrum i una de les manies que tenia cada dia en sortir de casa era creuar per sota la porta romana. Pensava: què fort! Segur que fa més de 2.000 anys un paio amb toga també hi passava!”.
Hem travessat la plaça en diagonal com un exèrcit de japonesos càmera en mà. I com a bons frikis, ens calen les dues (de mans) per anar fent fotos i twittejar alhora. L’Álvaro ens demana que si pugem les fotos a Twitter o a Instagram posem l’etiqueta #poesiaenlaciudad i així ho fem. Si feu la cerca en aquests dos canals, trobareu totes les imatges de la jornada.
Creuem els arcs del carrer de Merceria ensopegant amb els mercaders del diumenge que, atabalats amb tant objectiu, al final ens acaben demanant un euro per foto. Pugem les escales de la Catedral i ens barregem amb els grups de turistes que visiten la seu, esperen per pujar al campanar o remenen (més que compren) a les diferents parades d’antiguitats. Al carrer de Les Coques, en Lluís ens demana que prestem especial atenció. Potser veiem a la vella Montserrat despertant el barri a cops d’escombra tot cantant o, al bell mig de la plaça, a la peixatera prenent paciència amb la Consòl, que remuga i regala grans bafarades d’alcohol. Ens trobem, pels que encara no ho hagueu identificat, a la zona de Tarragona que va inspirar el Bon dia dels Pets. Un quadre realista, amb noms i cognoms.
Sortim fora muralles pel portal de Sant Antoni i en Lluís ens recorda –i fa valer– les paraules amb què ens ha donat la benvinguda: acaba de sortir el sol. “A Tarragona sempre guanya el sol; és com si el clima ens estigués demanant sortir a fer el vermut”. Però l’indret que ha escollit el cicerone no es gratuït. Aquí, al Passeig de Sant Antoni hi ha dos dels principals elements que caracteritzen la ciutat: la pedra de la muralla i el Mare Nostrum.
És hora d’anar a tocar ferro al Balcó del Mediterrani, una de les tradicions més arrelades. Avisa el Lluís que si toques el ferro de la barana, tindràs sort i un dia tornaràs a Tarragona. M’han vingut al cap unes quantes monedes llençades a la Fontana de Trevi, de Roma, a cada viatge que feia a la capital italiana… Així que, funciona!
Com que ara sí el sol llueix amb ganes, l’Álvaro aprofita per explicar-nos uns quants secrets sobre com utilitzar les càmeres quan hi ha molta llum. No només és un excel·lent fotògraf, sinó que també té una paciència infinita amb molts de nosaltres.
Tornem a entrar a la Part Alta, ara per la plaça de la Font, en uns altres temps l’espina central del Circ romà de Tarraco. Però ja comença a fer-se tard i anem per feina. Enfilant el carrer Major trenquem per Cavallers per anar a parar a un dels carrers més fotogènics: el carrer de Comte, ara rebatejat com a “Pylon street” per la varietat de pilons multicolors que hi ha.
Han passat gairebé quatre hores volant, redescobrint racons, detalls, espais… Ens trobem al lloc d’origen, a la plaça del Fòrum que –abans no ho he dit i ho aprofito ara– és zona vermutaire. Fem la foto de grup i l’Álvaro ens demana un últim esforç: saltar per la foto. Doncs saltem!
