A Tarragona és fàcil que el viatger ensopegui una vegada i una altra, per tot arreu, amb vestigis de la Tàrraco romana. Parlem de la primera ciutat que els romans van fundar fora de la península itàlica. I això es nota. Així, tot passejant per la Part Alta ens trobem amb restaurants que exhibeixen amb orgull el passat mil·lenari del local, o comerços que han integrat les restes posant en valor les pedres i el propi establiment. Són vestigis que parlen de la història, per tant del passat. Però també del present, ja que alhora esdevenen un extraordinari pilar per a bastir el futur. Tarragona és, de fet, una ciutat on les pedres parlen i testimonien el pas dels anys, dels segles i dels mil·lennis. Durant molts anys, però, aquest llegat havia restat tapat, ocult, cobert sovint amb guix o totxanes. Ara, en canvi, l’aparició i conservació de restes arquitectòniques del passat és, per a una gran majoria, un motiu d’orgull que fa aflorar un sentit de pertinença a una ciutat bastida sota el paraigües de Cèsar August, amb un extraordinari i original llegat.
L’esquelet urbà de la Tàrraco del segle I dC ha esdevingut, al llarg de la història, una important herència sobre la qual construir-hi la ciutat moderna. I la Part Alta, en concret, és especialment rica en restes arqueològiques de l’època romana, però també medieval.
Situem-nos a la plaça de la Font, en plena espina del Circ romà de Tàrraco. Iniciem una ruta pels comerços i establiments de la dreta de la plaça (d’esquenes al Palau Municipal) que ens permetrà anar localitzant i identificant bona part del monument, aixecat a finals del segle I dC, per acollir-hi diferents espectacles i, sobretot, les curses de carros (bigues, quadrigues…). Amb una longitud de 325 metres, la conservació del Circ de Tàrraco és parcial gràcies a que des del segle V va ser reaprofitat com a estructura per a bastir-hi altres construccions. Ara, en canvi, de vegades el procés es fa a la inversa i la restauració de locals i baixos que es troben en aquesta façana de la plaça de la Font ha permès la redescoberta de l’estructura i la seva interpretació arqueològica i històrica.
Donar un tomb per la Tarragona del segle XXI sota el guiatge de Joan Menchón, l’arqueòleg municipal de Tarragona, permet veure-ho amb uns altres ulls. Un per un, cadascun dels baixos d’aquesta façana de la plaça han anat incorporant estructures romanes. Així, la Joieria Santa Gemma mostra, incorporada a la seva façana (entre els dos aparadors), una part del podi (podium) del Circ tallat en secció. Daniel Martí, propietari de l’establiment, en parla amb orgull, mentre explica que a l’interior de l’edifici hi ha més restes que espera que un dia o altre puguin ser incorporades a la joieria.
Els restaurants també han integrat part d’aquest patrimoni (com veurem en un segon reportatge) però si voleu fer-vos una petita idea de l’espectacularitat del recinte amb tota la seva immensitat, traieu el cap a la sucursal de “la Caixa” de la plaça de la Font. Malauradament, el monument només es pot veure a través del vidre, ja que l’oficina no és oberta al públic i no es permet la seva entrada. La restauració d’aquest edifici i el tractament del monument va ser singular: d’una banda per l’elevat cost econòmic, i de l’altra pel resultat espectacular de la intervenció. Guaitant a través de la porta de vidre es poden veure les grades, reconstruïdes en part, i també un sector de l’estructura del Circ. Realment deixa sense alè comprovar la magnitud de l’obra pública romana i, sobretot, com s’ha preservat al llarg dels segles havent passat per tota mena de vicissituds.
De fet, bona part del conjunt de la Part Alta –el cor de l’antiga Tàrraco- està farcit de vestigis. Menchón destaca, per exemple, la intervenció que es va fer a la Joieria Personal, al 36 del carrer Major, on el seu propietari, Antonio Gómez, es declara un “enamorat” de la Part Alta, una passió que li ve (i perdura) des que tenia 17 anys. L’establiment, emplaçat en un antic palau gòtic de la família Rocabertí –vinculada a la construcció del claustre de la Catedral–, és una vertadera joia: amb un teginat del segle XV, arcs medievals que llueixen amb tot el seu esplendor i fins i tot un pati on ara s’hi amaga l’obrador. Gómez presumeix del resultat final, amb detalls com un mirall per tal que es reflecteixi l’escut de la família Rocabertí, i sense el qual seria pràcticament invisible per al visitant. El joier també explica que els seus clients, d’entre els quals n’hi ha de procedències ben diverses com els Estats Units o el Canadà, valoren especialment la singularitat d’una restauració exemplar.
Al carrer Major hi ha altres botigues amb restes singulars. Ale-hop, per exemple, preserva en gran estat de conservació les seves voltes romanes, però no estan exposades al públic. El Rozi Art i el Teashop conserven uns arcs medievals espectaculars (a més d’unes peces de ceràmica precioses i un gran assortiment de tes!) que competeixen en bellesa amb els de l’Herbolari. I després està la tenda Esports la Catedral. En aquest comerç exhibeixen amb orgull les escales del temple de Júpiter, del segle I, tot i que ara caldria la restauració dels vidres que permeten veure els vestigis. La troballa, feta fa més de quinze anys, va obligar a un trasllat forçós de l’activitat comercial, com recordava la propietària, Pilar Quílez. Si entreu a l’interior de la botiga, podreu admirar, al terra, les escales del temple de Júpiter protegides per l’esmentat paviment de vidre. No us perdeu, tampoc, els arcs gòtics, un luxe envoltat de xandalls, vambes, roba esportiva i complements esportius per a gladiadors del segle XXI.
Adreces d’interès:
Joieria Santa Gemma, carrer Sant Fructuós, 1.
La Caixa, Banca Privada plaça de la Font, 45.
Ale-hop, carrer Major, 1.
http://www.ale-hop.org/cli-1-50-alfabetico-f-T-43-0-101/
Rozi Art, carrer Major, 18
Tea Shop, carrer Major, 32.
http://www.teashop.es/tea-shop-tarragona/?lang=es
Joieria Personal, carrer Major, 36.
Esports Catedral, carrer Major 44.
Per Gemma Casalé (@Casalesi)
* Reportatge fotogràfic de Manel R. Granell
