El concepte dark tourism (turisme de la mort) va ser definit a la dècada dels noranta, tanmateix el turisme associat a la mort existeix des de sempre. Va estretament lligat a l’atracció que des de temps immemorial l’ésser humà sent per la mort. Una atracció tal vegada irracional davant un fet que afecta tothom sense remei ni solució. Pot tractar-se d’una qüestió de respecte o morbosa: depèn de cada persona.
Les visites a llocs on algú va morir o hi està enterrat s’han succeït al llarg dels segles; les tortures, sacrificis i execucions públiques han estat una mena d’espectacle en molts moments; presons, camps de batalla, camps d’extermini s’han incorporat a una llarga llista d’indrets l’atractiu dels quals és el patiment i la mort de persones. El dark tourism és convertir el desastre o la desgràcia en mercaderia turística.
El turisme de la mort té un ampli ventall d’exemples, en funció del recurs visitat i fins i tot del nivell d’acció al què el turista està disposat a arribar. En la major part dels casos s’associa a un tipus de turisme cultural, etnogràfic, ja que la història i la manera de ser d’una societat s’explica en base a moltes morts; però en determinades situacions pot arribar a vincular-se amb el turisme d’aventura.
Quines motivacions porten a visitar indrets associats a la mort? Cada persona tindrà les seves, és obvi. N’esmento algunes:
• Comprendre la situació política actual, conèixer el passat i treure lliçons de cara al futur.
• El romanticisme de qui gaudeix passejant per cementiris o qui s’imagina enmig d’una batalla.
• La demostració de fins on pot arribar la crueltat humana. El visitant normalment experimenta compassió cap a la víctima i rebuig de la barbàrie (holocaust, inquisició,…).
• L’horror que acompanya una identitat, com en el cas dels jueus.
• La decadència moral: pobresa extrema convivint amb l’opulència.
• L’experiència mística que poden sentir molts americans a la zona zero o els descendents d’esclaus quan visiten el lloc d’on provenien els seus avantpassats.
• L’experiència espiritual que afecta de forma transversal independentment de l’origen del visitant en imaginar el patiment d’altres persones.
Com es veu, el turisme de la mort porta associat un component moral i ètic molt intens. On està el límit?
El límit se’l posa cada individu, tant des de l’oferta com des de la demanda. Un factor clau per distingir el que és acceptable i el que no, pot ser la distància cronològica. També la geogràfica i la social.
¿Ens afecta igual una explosió de gas que causa un mort en una ciutat veïna a la nostra, que l’explosió d’un cotxe bomba en un país allunyat tot i haver-ne provocat un centenar? Fem-nos la mateixa pregunta amb accidents, incendis, terratrèmols, etc. A mi em ve al cap una reflexió ben senzilla: en la mort, com en la vida, hi ha classes.
Per fer evident que el valor que donem a la vida (i a la mort) és el que ens fa acceptar o no un producte turístic vinculat a la mort, acabaré posant dos exemples.
1.- Als Estats Units s’organitzen amb èxit recreacions fidels de batalles reals de la Guerra de Secessió, amb centenars de figurants, cavalleria i armament que es belluguen tal com ho feien fa 150 anys. A Gettysburg 50.000 homes van morir al camp de batalla. Avui s’hi fa una espectacular recreació que aporta al visitant coneixement d’història i tàctica militar. I genera un gran negoci…
A Catalunya s’han creat centres d’interpretació de la Batalla de l’Ebre de la Guerra Civil espanyola. Imaginem un producte turístic semblant? I en determinades zones d’Espanya?
2.- A Londres s’obté un gran rendiment turístic de la figura de Jack l’Esbudellador. Hi ha visites guiades que recorren els carrers de l’East End i els edificis on va assassinar salvatgement quatre dones a finals del segle XIX. Cal afegir l’aura de misteri que ha aportat la literatura i el cinema. Un producte turístic d’èxit.
Ens imaginem una proposta similar que recreés el calvari que van passar les nenes d’Alcàsser?
Joaquim Queralt és president de l’Associació de Professionals de Turisme de l’Administració Local de Catalunya (APTALC) i professor de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV.
