A la plaça de Sant Joan, just abans de la Baixada del Roser, hi ha una escultura dedicada a Joan Baptista. La va concebre l’arquitecte Josep Maria Monravà i la va executar el serraller Antoni Casellas, l’any 1962. Una mola sosté una creu de ferro i tres fanals. Quatre tarongers l’envolten.
Sembla que Joan Baptista va ser un filòsof i agitador social que, en temps de l’emperador Tiberi, es revestia amb pells d’animal per denunciar els abusos del poder. Diuen que portava una vida austera, i que menjava frugalment. Devia ser un home sarcàstic perquè, quan li preguntaven: “I tu, qui ets?” ell responia “Jo sóc la veu que clama en el desert”, fent entendre que potser no l’escoltaven prou.
L’altre dia, just davant d’aquesta escultura, un grup escoltava les explicacions del seu guia. Llavors, un turista que es devia haver distret admirant la fecunditat mediterrània dels tarongers, el va interrompre per saber si aquelles taronges eren bones per a menjar. El guia, tot i que era conscient –com el Sant– que alguns dels seus pupils no l’escoltaven amb prou atenció, no es va queixar, i va atendre gentilment la pregunta: “Amarguegen. Aquestes taronges amarguegen. Només són bones per a fer confitura…”.
Actualment, les pedres de Tarraco -que compartim amb la humanitat sencera- són un bon motiu per traçar l’itinerari erudit dels forasters. Però cal estar atents, perquè el turista d’avui vol alguna cosa més: busca olors, colors i sabors diferents dels de casa seva, i vol saber quin gust tenen les taronges de la Plaça de Sant Joan; si són més dolces o més agres que les de Les Coques. El guia s’ha d’espavilar a satisfer l’interès del seu auditori i complaure, amb explicacions verídiques i estimulants, l’ànsia de conèixer món que ha fet sortir de casa, en el temps de vacances o de retir, a persones de tota condició.
Qui està, doncs, en condicions de fer de guia turístic? Qui està prou preparat per informar els visitants sobre la història, el patrimoni natural, cultural i artístic, els costums i el folklore del nostre país? No és fàcil: cal tenir certa titulació (tècnic d’Empreses Turístiques o d’Empreses i Activitats Turístiques, diplomat en Turisme o en Empreses i Activitats Turístiques, grau superior d’Informació i Comercialització Turístiques o llicenciatura universitària) i cal haver obtingut l’habilitació de guia de turisme que expedeix la Generalitat de Catalunya.
Els candidats a obtenir aquesta habilitació no només han de tenir coneixements en art, història, tradicions, museus i monuments, i en l’actualitat política, econòmica, social i cultural del nostre país, sinó que, segons les bases aprovades per la Resolució EMO/1263/2012, de 14 de juny, també han de conèixer bé la dinàmica de grups i han de ser capaços de gestionar, assessorar i assistir els grups turístics.
I els han de saber escoltar. Perquè, de vegades, el visitant, amb la seva pregunta, assenyala valors que ens havien passat desapercebuts. El cert és que, des del dia que vaig parar l’orella al guiatge d’un grup a la Plaça de Sant Joan, sóc conscient que els tarongers que guarneixen els carrers de la nostra ciutat son dignes de ser admirats, i que les seves taronges formen part del patrimoni comú.
Isabel Baixeras Delclòs és advocada
Fotografia: ©Ivan Rodon
