Entrar y descendir a la Cova Urbana és baixar a les entranyes de la ciutat, un viatge emocionant al centre de la Terra de Tarragona. La cavitat, descoberta de manera accidental fa poc més de dues dècades al número 32 del carrer Gasòmetre, encara és una gran desconeguda entre el gran públic. Amb tot, les persones que s’han submergit a les seves profunditats han quedat meravellades i els sobta que la caverna no sigui més coneguda arreu. Sobre planell, la gruta està situada sota els carrers Gasòmetre, Pons d’Icart, Méndez Núñez, Rambla Nova, Fortuny, Reding, Lleida i la Plaça Ponent.
La Cova Urbana no és una gruta exigent, però sí que et demana una mínima condició física i mental per a recórrer els seus túnels i gateres, per pujar i baixar els constants desnivells de les sales, i per superar els tres sifons que hi ha a hores d’ara. Faig aquest apunt d’“a hores d’ara” perquè la Cova Urbana no ha deixat de ser investigada, documentada i topografiada des que la van descobrir el 16 de novembre de 1996. Per tant, parlem d’un antre viu que pot créixer i fer-se encara més gran en qualsevol moment.
El passat mes de maig vaig tornar a baixar a la Cova Urbana amb un grup de bloggers del Travel Bloggers Meeting #TBMCatSur. Naturalment anàvem ben acompanyats amb en Sergio Granados, de la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET), l’empresa que investiga la gruta i que en té l’explotació comercial. Feia setze anys que no hi descendia i, la veritat, en aquest temps la gruta s’ha condicionat i s’ha fet molt més visitable, amb guies, cordes i llum artificial en el primer tram que faciliten la visita del turista.
Explorar la Cova Urbana amb la gent del SIET és una explosió pura d’adrenalina. Els guies et proposen un recorregut o un altre en funció del nivell del grup que contracta la visita. Amb la gent del #TBMCatSur vam fer el trajecte bàsic per gaudir de l’experiència sense exigències majors. Van ser més de tres hores de sorpreses i emocions.
La visita comença pel pàrquing de l’edifici, baixant per un pou que et porta a una estreta galeria romana que va ser excavada a mà uns dos-cents anys abans de Crist. Realment és impressionant tocar amb les mans la pedra i admirar el laboriós treball que van fer els romans; és el millor inici possible de la visita. El trajecte continua per dos pous més, un de cinc metres de profunditat, i un altre de set, separats per una petita cavitat. A través d’una petita obertura accedim a la primera sala, d’uns 30 metres de longitud, anomenada CEO, i que té un petit llac que creuem nadant. Superat el primer sifó sense dificultats descobrim la segona sala, batejada amb el nom de Benso, l’empresa promotora i propietària de la finca.
El recorregut continua per nous llacs i passos sifonats fins arribar als dos espais més grans de la gruta, la Sala Josep Maria Forné –en memòria del constructor que va fer possible el descobriment i la investigació de la Cova Urbana–, i la Sala Maginet, ambdues d’uns 900 metres quadrats.
El límit actual de la cavitat el marca la imponent Sala Rivemar, l’única que és subaquàtica, de més de cinc mil metres quadrats, i on acostumen a fer-se les fotos de grup per al record. El que segueix és un món per explorar, si bé s’ha descobert que després de bussejar cent metres i descendir a una profunditat de vint metres, hi ha un pou que puja i et condueix a noves galeries que estan en procés d’exploració. En cap cas, però, les visites a la Cova Urbana ultrapassen la boca d’entrada de la Sala Rivemar. A partir d’aquí toca enfilar el camí de tornada, que es pot fer per vies alternatives.
Una recomanació. De tornada, en un dels llacs demaneu apagar els llums del casc i quedeu-vos un parell de minuts dins l’aigua, en silenci i en l’obscuritat més absoluta. Les sensacions són diferents per cadascú, així que millor que les visqueu en primera persona i després les expliqueu.
Dades d’interès:
Telèfons de contacte de la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET)
Antonio Cabezas: 645975960
Sergio Granados: 671857590
Correu electrònic: siet@siet.es
Web: http://www.siet.es/index.html
Text: Ivan Rodon (@irodon)
Fotografies: SIET i Ivan Rodon
