Foc, pasdobles, timbals i petards… el Seguici popular condueix la festa major de Santa Tecla fins al seu punt culminant, mentre milers tarragonins es concentren als carrers de la Part Alta per no perdre’s el moment. Al davant de la llarga comitiva, el Ball de Diables s’obre pas cremant tota la pólvora de l’infern. L’èxtasi és total i la Diablessa somriu satisfeta: els tarragonins no fan curt d’excessos quan reten honors a la santa patrona. I mentre des del cel les campanes criden a la virtut, la Diablessa invoca a la terra tots els vicis dels homes.
“Un sol món i dues forces que es complementen. Sense dolents no existirien els bons”. Txema Gavaldà diu que és d’aquests, dels bons. Casteller, casat, té dos fills i treballa a torns a la química. És un tipus responsable, amable i decent. Però quan Tarragona toca festa el més absolut desordre pren protagonisme a la seva vida. No menja bé, no descansa prou, no té horaris, i apareix el seu alter ego, la Diablessa, un paper que interpreta amb el Ball de Diables des del 1990. El més dolent entre els dolents.
Banal, grotesca, lasciva… La consort de Llucifer treu la llengua, s’aixeca les faldilles i empaita el públic. “La Diablessa té glamur, em sedueix, em transforma. Deixo de ser tímid de cop i m’hi sento molt còmode. És un personatge molt gamberro, que simbolitza el descontrol de la festa, i que permet fer el que la gran majoria voldria però no s’atreveix”, explica en Txema.
Malgrat el foc, malgrat el respecte que imposa amb la seva persona, amb la barba i el ceptrot reial, la Diablessa és també un dels personatges més estimats pel públic. “Les criatures se m’apropen i es fan fotos. Els joves no han conegut altra Diablessa que jo”, afirma.
L’entremès de Sant Miquel i Diables, que està documentat a Tarragona des del segle XV, va ser recuperat el 1983. Representa la lluita entre les forces del bé, que encarna l’arcàngel Sant Miquel, i l’exèrcit del mal, vint-i-dos dimonis banyuts capitanejats per Llucifer i la Diablessa, un dels grups més populars i estimats del paisatge festiu a Tarragona.
L’element tradicional, de fet, és el fil conductor indiscutible de Santa Tecla, una celebració massiva i identitària, declarada festa patrimonial d’interès nacional per la Generalitat. El Seguici, que gairebé va desaparèixer per esgotament durant el segle XX, va rebrotar amb força durant els anys vuitanta gràcies a l’impuls de la societat civil, i gaudeix ara un èxit creixent i rotund. Res a veure amb les Santa Tecla que recorda en Txema als anys setanta, quan el Seguici havia quedat a la mínima expressió i la processó s’aturava per deixar passar els cotxes.
La Diablessa encén tantes carretilles (càrregues de petards) a cada actuació que ens perdríem si volguéssim comptar-les. I és que en part en Txema està saldant un deute del passat. Quan era petit, els seus pares regentaven una fonda a la plaça de la Font, al centre de la ciutat, i quan arribava Sant Joan no li deixaven tirar petards per no espantar la clientela.
Els seus dos fills i la seva parella, que també formen part del Ball de Diables –i de fet, fa poc el xiquet també feia de Diablessa al Ball infantil– no han patit tantes restriccions. Tot i que en Txema, que segur que és una de les persones que més trombes ha fet esclatar a Catalunya, ha acabat entenent el pare. “No suporto la massificació de petards per Sant Joan”, reconeix, rient.
Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografia: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)
Del 14 al 24 de setembre se celebra la Festa Major de Santa Tecla, a Tarragona. Podeu consultar tota la informació necessària al programa oficial de les festes de Santa Tecla 2013
