Emili Singuerlin i Ros, cotillaire nascut a Barcelona el 1881, prestigiós fabricant de faixes atent a la moda de París, regia el seu negoci sota el lema “La família Singuerlín, corseteros hasta el fin”. Tot i això, la perpetuació del seu cognom fins als nostres dies no està relacionada amb el modelatge del bust, sinó que es deu al fet que, cap a 1920, va emprendre una promoció immobiliària per a la construcció de dotze casetes d’estiueig, en un paratge envoltat de pinedes, camps i vinyes a Santa Coloma de Gramenet.
Avui, els blocs de pisos han substituït les casetes, i el Singuerlin és un barri alegre i populós, servit per la magnífica estació de metro de la Línia 9 que pren el seu nom. Fa uns quants dies hi vaig ser, en el marc de l’edició de 2013 del festival d’arquitectura “48h Open House BCN”, en què Santa Coloma de Gramenet era la ciutat convidada. Hi vaig visitar també dues biblioteques, una llar d’infants, un mercat, l’hotel del Complex La Pallaresa i el Recinte Torribera.
Per unes hores vaig ser, doncs, una turista més a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. De la mà d’uns guies eficients, i envoltada dels somriures orientals que poblen el Fondo i el Singuerlin, vaig accedir als equipaments d’altíssima qualitat arquitectònica amb els quals aquesta ciutat vol contribuir a satisfer la mobilitat i les necessitats culturals, socials i educatives dels seus habitants.
La tendència inconscient que tots tenim a fer analogies i comparacions em va fer pensar en els atractius que els barris de Tarragona presenten, també, per als nostres visitants culturalment inquiets: la modernitat dels centres universitaris de Sescelades i del Campus Catalunya, el bullici del mercat de Bonavista, l’encant dels camins de l’Oliva, l’encert de les escales mecàniques que connecten amb la Rambla les places dels Carros i dels Infants, i tants altres edificis, carrers, espais i racons de la ciutat perifèrica que poden acompanyar dignament, com a objectius turístics, el llegat històric del centre.
L’agradable visita al Fondo i al Singuerlin em va fer adonar de la importància del turisme cultural, històric i paisatgístic que la Resolució del Parlament Europeu de 27 de setembre de 2011 vol incentivar. Un dels antecedents de la Resolució és l’Agenda europea per a un turisme europeu sostenible i competitiu, de 19 d’octubre de 2007, COM(2007)0621, que posa l’accent en la importància dels viatges relacionats amb la cultura i l’educació. L’Agenda recomana que es tracin rutes i itineraris temàtics, per donar valor a les arrels culturals, històriques i tradicionals, i també per contribuir al desenvolupament d’un turisme alternatiu, accessible a tothom i sostenible. Explica que el futur del turisme europeu depèn de la qualitat de l’experiència turística, i que la sostenibilitat en les activitats turístiques es relaciona de manera directa amb la seva competitivitat. Afirma que el turisme pot desenvolupar sinèrgies per mitjà d’una interacció intensa entre l’entorn i la societat, perquè el desenvolupament de destinacions turístiques depèn de manera estreta de les seves especificitats culturals, de la seva interacció social i de la seguretat i el benestar de les poblacions locals. Aquestes característiques fan del turisme una força motriu per a la conservació i el desenvolupament de les destinacions.
Als feliços anys 20, el cotillaire Singuerlin va saber veure que les pinedes de Santa Coloma de Gramenet eren idònies per acollir una colònia d’estiueig de la burgesia benestant de l’època. El 2013, en uns temps potser no tan eufòrics, la visita als equipaments del barri del Singuerlin que la “48h Open House BCN” ens ha facilitat ens ha transportat a una altra Santa Coloma de Gramenet, la d’avui, plena de valors culturals i humans, de la qual hem d’aprendre moltes coses.
Text: Isabel Baixeras Delclòs, advocada.
