Gaetano Delfini, trompetista romà del grup Ludi Scaenici: 'Roma posava la música al servei de la civilització'

Gaetano Delfini / ©Rafael L—ópez-MonnŽé

Les imatges de Jimi Hendrix flamejant la guitarra en un concert a Monterrey són una icona del rock’n’roll, un fenomen cultural modern. Ara imagineu com devia ser l’apoteosi, fa més de dos mil anys, el dia que centenars de músics van llençar els instruments a la pira funerària de Juli Cèsar. La música tenia a la Roma clàssica una funció ritual, i el so de corns, cítares i flautes era omnipresent, del teatre popular a la guerra, passant per tota mena de pomposes cerimònies.

Ludi Scaenici / ©Rafael Ló—pez-MonnéŽ

Roma posava la música al servei de la civilització”. El trompetista romà Gaetano Delfini és un enamorat de la música d’aquella època. Juntament amb els estudiosos Daniele Ercoli, Roberto Stanco i Cristina Majnero formen Ludi Scaenici, una agrupació que és referència mundial en la divulgació de la instrumentació romana, i que cada any posa banda sonora a Tarraco Viva.

Ludi Scaenici / Rafael Ló—pez-MonnéŽ

Què serien els castells sense la gralla, Santa Tecla sense l’Amparito? A la Roma clàssica la música –una tradició importada de Grècia, com l’art i la filosofia– també transcendia el plaer auditiu i era fil conductor de la vida pública. Els intèrprets van adquirir prestigi social, i despuntaven els virtuosos. L’emperador Neró era un d’ells. Tenia una bona veu, tocava la lira i la cítara, i participava en jocs públics.

Gaetano Delfini va aprendre a tocar “per orgull romà” el ‘cornu’, un corn semicircular en forma de G i de tres metres de longitud, que es feia servir entre altres coses per donar instruccions al fragor de la batalla. Escoltar-lo en harmonia amb veus, timpans, platets, arpes, tubes i flautes, el repertori instrumental de Ludi Scaenici, fa posar la pell de gallina. “Ho veiem en la resposta del públic. La música té un gran poder evocador. És com si un fresc romà cobrés vida”, explica.

Ludi Scaenici / Rafael Ló—pez-MonnéŽ

No ens han arribat fragments musicals d’aquella època, però les excavacions arqueològiques han permès recuperar alguns instruments, i sobretot, han desenterrat il·lustracions on surten representats. Aquest material, juntament amb les descripcions d’usos fetes per autors d’època han permès a Ludi Scaenici reconstruir els instruments i el seu so. Aquest és un patrimoni que va més enllà de l’interès històric, i que permet gaudir de la música amb òptica moderna.

La banda ha editat dos discos i ha col·laborat amb nombrosos projectes que trenen Història i avantguarda. És el cas del muntatge de dansa “Arena”, amb la coreògrafa tarragonina Arantxa Sagardoy. O la seva aparició més recent a Tarraco Viva, l’espectacle “Bachanalia, el retorn de Bacus”, de la mà de Nemesis Arq, que connectava els mites romans i la cultura del vi. Actualment treballen en un ambiciós projecte finançat per la Unió Europea (European Music Archaeology Project – EMAP), que permetrà recuperar i fer divulgació d’instruments antics, en el seu cas, d’època romana.

Ludi Scaenici / Rafael L—ópez-MonnéŽ

A través de les seves participacions a Tarraco Viva, una relació que va començar ja fa més d’una dècada, Delfini s’ha convertit en fan de Tarragona. Ha visitat la ciutat per Santa Tecla i Sant Magí, les bullicioses festes majors, i comparteix amb la resta de membres del grup la passió pels vins i el paisatge del Priorat. “Aquí em sento com a casa. La vegetació, la gastronomia, la forma de viure és molt semblant. Fins i tot més semblant a la Roma antiga que la Roma actual. Els catalans tenen més de romà que nosaltres”, assegura.

Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografies: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)

Compartir: