Ricard Marrugat, president de Castellers de Sant Pere i Sant Pau: “Per fer castells s’ha de saber caure”

Ricard Marrugat / ©Rafael Ló—pez-MonnéŽ

Quan Losada va enviar la pilota als núvols, en l’últim i decisiu penal a la final de la Copa de la UEFA amb el Bayern Leverkusen (1988), Ricard Marrugat, un dels pocs pericos de Gandesa, va plorar a més no poder. Va carregar-se d’il·lusió vint anys després amb els De la Peña, Tamudo i Luis García, i va peregrinar amb el seu equip a la final de Glasgow. Va ser una excursió a l’espartana, sense lloc per dormir. I l’Espanyol va tornar a perdre als penals. Però Marrugat, president dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, no és dels que es rendeix fàcilment. Ha après a positivar els fracassos i a evitar quan cal que el desànim s’apoderi dels companys de colla. “Cal buscar la motivació, però per fer castells s’ha de saber caure”, diu. En tots els sentits.

Nascuda el 1990, la Colla castellera de Sant Pere i Sant Pau no té la dimensió de les dues grans colles de la ciutat, els Xiquets i la Colla Jove, però en els últims anys ha renovat bona part de l’estructura, les seves construccions van a més i s’ha fixat l’objectiu de situar-se en poc temps entre les 20 primeres colles del país. Marrugat, que va entrar a la colla fa pocs anys de la mà del seu fill, sap l’important que és mantenir viva la il·lusió dels projectes. Tot i la tendència dels castells a mirar cap al cel, però, considera imprescindible tenir almenys sempre un peu ben plantat a terra, com els ceps de garnatxa que cultiva a Gandesa. “Quan tot va bé i la colla progressa no hi ha problema. Però s’ha de conèixer les persones i saber com hi has de parlar quan les coses no han sortit. D’aquesta forma els revessos serveixen per aixecar-se de nou”, explica.

Juntament amb els Xiquets del Serrallo, els Xiquets i la Jove, així com altres colles convidades, les actuacions de Sant Pere i Sant Pau prenen protagonisme aquest estiu a diferents espais de la ciutat en el marc del programa Tarragona, Ciutat de Castells. Aquesta iniciativa té l’objectiu de donar visibilitat a l’activitat castellera local, situar el municipi com a referència en aquest àmbit i escalfar els motors del Concurs a l’octubre, el Mundial del calendari casteller. A més d’exhibicions, jornades i tallers, el programa obre les portes dels assajos a turistes i curiosos. “Ens interessa fer divulgació de la nostra activitat. Hi sortim tots guanyant”, afirma Marrugat. Sant Pere i Sant Pau porta el nom d’un barri de 16.000 habitants, però per la seva dimensió petita li resulta complicat sortir a captar nous i necessaris membres, la llavor de nous castells.

Les construccions humanes són un fenomen profundament arrelat a Tarragona, que ha passat per diversos alts i baixos al llarg de la història, i que ha tornat a florir amb força les últimes dècades coincidint amb la restauració democràtica. Com altres associacions nascudes aquests anys per dinamitzar el patrimoni popular a la ciutat, les colles castelleres actuen en més o menys grau com a punts de trobada entre generacions i sensibilitats diferents, persones d’origen divers que adopten un rol determinat en benefici del treball en equip. Són, per tant, un instrument poderós al servei de la vertebració social.

La plaça és la raó de ser dels castells. La colla de Sant Pere i Sant Pau realitza cada any entre 20 i 25 sortides, actuacions que mobilitzen uns 120 membres de la colla. Però és als assajos –dos cops per setmana-, especialment els que intenten castells importants, segons Marrugat, quan més es percep la responsabilitat i la implicació emocional dels membres de la colla. “Quan provem coses importants es fa silenci al local. No s’està actuant per al públic, tothom es posa a prova a un mateix. Les celebracions són també més sentides que a la plaça”, assegura.

Marrugat, director a l’Institut Terra Alta, veu a més en els castells valors associats al món educatiu, com l’exigència, la motivació o l’avaluació. Per això cada any, alumnes de tercer d’ESO d’aquest centre educatiu vénen a Tarragona per realitzar el treball de síntesi. “Fer castells fa més completes a les persones”, sentencia.

Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografies: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)

Compartir: