“La vella Montserrat, desperta el barri /
a cops d’escombra tot cantant. /
Les primeres persianes s’obren feixugues badallant. /
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal, /
i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat…”.
La lletra del Bon dia, probablement la cançó més coneguda i cantada de la banda tarragonina Els Pets, s’inspira en un micro-univers de la Part Alta, el que conformen el Portal de Sant Antoni, la plaça del Fòrum, els carrers de la Mare de Déu de la Mercè, Les Coques, Merceria… En aquest micro-cosmos hi ha comerços genuïns –cada vegada menys– i veïns reals, de carn i óssos, que surten al Bon dia, encara que en alguns casos no se’ls citi explícitament, com és el cas del bar Las Vegas.
Així doncs, no és d’estranyar que quan li demanem a en Lluís Gavaldà tres fotografies de racons íntims de la seva Tarragona –per a la sèrie #lamevatarragona que engeguem amb ell–, comenci justament per aquest bar que et trobes només creuar el Portal de Sant Antoni. “El bar Las Vegas –diu en Lluís– és tota una institució dins el món tarragoní”, però també ho és en el seu particular perquè “esdevé com una porta d’entrada al carrer on vaig viure durant molts anys i on després em va venir la idea de fer la cançó Bon dia”.
La segona fotografia que ens ha enviat en Lluís Gavaldà explica la seva deserció de la Part Alta– “motiu pel qual em continuen fotent clatellots”, assegura–. De fet, més que un racó és una vista gairebé personal i privada, només a l’abast d’alguns veïns del carrer Estanislau Figueras. Abans de deixar el pis de poc més de 40 metres quadrats de la Part Alta en què vivien, en Lluís i na Núria Serrano van buscar i remirar durant anys fins que van descobrir un altre pis amb una petita terrassa que donava a la part del darrere del campanar modernista de l’església dels Carmelites Descalços. “Ens van enamorar les vistes del campanar, ple de coloms de pedra que a la vegada feien d’esquer per als coloms de veritat, i el mar… Per culpa d’aquestes vistes vam deixar la Part Alta i ens vam traslladar a la Rambla Vella”.
La tercera fotografia que ens lliura en Lluís és una de les icones de Tarragona, el Passeig de les Palmeres, que al cap dels anys s’ha acabat convertint en un espai especial perquè acull el Minipop, el primer festival pop de Catalunya per a pares i fills, per a grans i petits, que un dia van parir na Núria i en Lluís. En Lluís reconeix també que li agrada fer de voyeur al Passeig de les Palmeres “perquè s’hi ajunten molts jubilats i les seves converses sovint són font d’inspiració” per a lletres de cançons.
La xerrada amb en Lluís Gavaldà acaba a la plaça del Fòrum, “la que té més encant de la Part Alta”, i en la qual a en Lluís –gairebé com una superstició– li agrada passar per sota del portal del tros de muralla romana que conserva el recinte.
Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografia: Pere Toda
Vídeo: Artur Santos (@artur_1983 a Twitter)
Al febrer, #lamevatarragona ens arribarà de la mà d’en Gustau Alegret, periodista tarragoní, corresponsal a Washington per NTN24 i RAC1, i que periòdicament escriu a Diari de Tarragona.
