La Tarragona més personal de Gustau Alegret, entre les catedrals arquitectòniques i humanes, i el Balcó del Mediterrani

Gustau Alegret / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

La catedral, en el vocabulari casteller, representa el cinc de vuit, fins fa poc un dels castells amb una base més sòlida, i que s’estructura de forma composta amb un tres i un dos. En l’art efímer d’alçar i bastir castells, doncs, l’execució del cinc evoca des de fa segles la construcció d’una catedral, segurament per la magnificència i complexitat de l’arquitectura humana. En Gustau Alegret, periodista tarragoní que actualment viu a Washington, on treballa de corresponsal per a RAC1 i l’NTN24, ha triat la Catedral de Tarragona i el monument als castells de la Rambla Nova com a dos dels seus indrets preferits a la ciutat. Alegret, que malgrat la llunyania manté els vincles amb la ciutat i, entre d’altres coses, escriu periòdicament al Diari de Tarragona, és el personatge escollit aquest mes de febrer per mostrar-nos #lamevatarragona, la seva Tarragona més íntima i personal.

Quedem amb en Gustau al Pla de la Seu pels volts de Nadal, on ha tornat per viure les festes amb la família. El matí és espectacular, amb un sol que llueix radiant fent bona la dita que Tarragona és la ciutat de l’eterna primavera. Matiner i complidor, en Gustau ve amb els deures fets i ens ensenya les tres fotos que acaba de fer de la seva Tarragona més particular.

Monument als castells / ©Gustau Alegret

Pujant per la Rambla Nova s’ha aturat davant del monument als castells i ha capturat diverses imatges amb el mòbil. “Si Tarragona té alguna tradició pròpia que m’agrada explicar quan viatjo, són els castellers, pel que simbolitzen: de pinya, d’unitat, de construcció, i m’atreviria a dir de construcció de país; d’un país que vol créixer i enlairar-se i ser vist com això, com una unitat de país, com un poble orgullós de sí mateix que es construeix amb esforç, tenacitat i tenint en compte la col·lectivitat i la comunitat per damunt de l’individualisme”.

BalcóMediterrani

Continuant Rambla Nova amunt, en Gustau Alegret ha aprofitat la tradició d’anar a tocar ferro per tornar a treure el mòbil i disparar noves fotografies. “Els romans eren molt llestos i van saber ubicar Tarragona en un dels indrets on la llum té una màgia especial”, diu. El Balcó del Mediterrani és, segurament, l’indret de la ciutat on és més visible aquesta posició estratègica de Tarragona, mirant el mar, amb un Mediterrani tranquil i calmat. “Quant vinc a tocar ferro em transporta a quan era petit i el meu pare em portava a fer un gelat a la Rambla Nova. Era una tradició. Passejàvem fins al Balcó per veure els vaixells i contemplar una perspectiva única”.

Catedral de Tarragona / ©Gustau Alegret

El cercle virtuós de la Tarragona d’Alegret es tanca al Pla de la Seu, on ens hem retrobat. Asseguts a les escales, el periodista afirma que “si hi ha una Catedral al món que és part de la meva vida, aquesta és la de Tarragona. Una Catedral amb la qual vaig aprendre la transició del romànic al gòtic. Una Catedral inacabada però que té un gran simbolisme i que amaga una història profunda, no només de Catalunya, no només de la Península ibèrica, sinó d’Europa”. Més enllà de la bellesa, però, també hi ha una part més mística, més introspectiva. “Passejar per l’interior de la Catedral, em dóna molta pau i em porta molts records. Per a mi, la rosassa que hi ha a la façana principal és una mirada bucòlica. Hi ha una essència religiosa que retrobo cada cop que hi entro i passejo per les capelles laterals”.

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografia: Pere Toda
Vídeo: Artur Santos (@artur_1983 a Twitter)

Al març, #lamevatarragona ens arribarà de la mà d’en Juanjo Fuster, fotògraf i un dels principals instagramers que hi ha a Catalunya i a Espanya.

Compartir: