Des de jovenet, la bella Sofia Loren va ser un dels fetitxes de Greg Gorman, el famós fotògraf nord-americà de celebritats. Ja de gran, a meitat anys noranta, va tenir l’ocasió de retratar-la a Roma, i la diva, plena de l’energia i la sensualitat que transmet al cinema, es va pentinar i maquillar ella mateixa per a la sessió. El fotògraf estava gaudint amb la càmera, i en un recés de feina, l’actriu es va interpretar a sí mateixa: “Saps, Greg? No tinc seixanta anys. En tinc tres vegades vint”.
Moltes coses a la vida canvien segons la manera que tenim d’enfocar-les. Artista en permanent evolució, Greg Gorman (Kansas City, 1949) ha desenvolupat un estil propi per enfrontar-se al retrat, un dels gèneres més complicats de la fotografia. L’intel·ligent tractament de la llum i l’ombra que fa als seus posats, bona part en blanc i negre, han merescut aclamació mundial. Amagant o il·luminant el necessari, com feia sobre el llenç Caravaggio al segle XVI, rostres i cossos cobren amb Gorman darrera l’objectiu una expressivitat que ha assentat càtedra. “Les imatges més interessants són les que deixen alguna cosa a la imaginació”, explica el fotògraf.
Col·laborador habitual de publicacions com Vanity Fair, Newsweek o Vogue, Gorman va retratar durant un temps a les futures estrelles de Hollywood. El seu treball dels vuitanta i primers dels noranta anticipa la capacitat de persuasió davant la càmera que aviat demostrarien Brad Pitt, Johnny Depp o Leonardo di Caprio. Ara, en motiu de l’exposició “A distinct vision”, que reuneix al Tinglado 1 del Moll de Costa 220 captures d’aquests i altres personatges com Michael Jackson, Bette Davis, David Bowie o Al Pacino, Greg Gorman ha fet immersió a la nostra ciutat buscant localitzacions per a un clínic formatiu de fotografia.
L’experiència, diu, ha pagat molt la pena. Com aquells dies en què treballava amb artistes joves, àvids de triomf, Greg ha descobert una Tarragona potser no tan ambiciosa, però amb moltes armes de seducció. La majoria, això sí, dissimulades sota un vel de modèstia, l’ombra que mai recrearia als seus retrats. “Tarragona té talent en brut. És un diamant per polir que ofereix una mescla autèntica de gent, Història i modernitat molt recomanable per fer cinema o fotos”, assegura.
El fotògraf parla convençut. De la mà de Tarragona Turisme i la realitzadora Andrea Eidenhammer, que ha comissariat l’exposició, en gairebé una setmana d’estada l’artista ha quedat captivat per l’abundor de detalls que fan de la ciutat un bon lloc per veure i viure. Abans de prosseguir el seu viatge al Priorat –és un gran amant del vi i el paisatge- i marxar a casa seva, a Califòrnia, l’artista es va comprometre a tornar per Sant Joan. Llavors, durant cinc dies, oferirà a la ciutat un taller pràctic sobre retrat en què prendran part una dotzena de fotògrafs internacionals.
Comptar amb Gorman com a mestre de cerimònies –que aquest any farà també clínics a la Provença i a Àustria– és una bona oportunitat, una més, per fer llum a la llum de Tarragona. La mateixa claredat de cels i fulgors vespertins, pura essència mediterrània, de la que fan ostentació els artistes locals. Pot esdevenir Tarragona un plató assenyalat a nivell internacional per fer fotos artístiques? Greg Gorman no té dubtes, i respon dirigint el visor a la ciutat: “Només falta que la gent d’aquí s’ho cregui més”.
Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografies: Rafael López-Monné
