El personatge del mes d’abril que accedeix a descobrir-nos #lamevatarragona, en aquest cas la seva Tarragona, treballa en una gestoria i ha estat guitarrista d’una de les bandes mítiques de la ciutat, els Mi-te’ls. Ens cita a la Plaça de l’Esperidió. Primera pista. I definitiva. La plaça que dóna nom a aquest mític casteller tarragoní (Jaume Tarragó i Plana) del segle XIX, que va pujar al quatre de nou (net) que la Colla Vella dels Xiquets de Valls va alçar als peus de la Catedral de Tarragona per les festes de Santa Tecla de 1881, és un dels espais més íntims i personals de l’Albert Grau Valls, casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona.
“El primer lloc que he escollit és aquí, a la Plaça de l’Esperidió, al capdamunt del carrer Cós del Bou, tocant a la capçalera del Circ. I l’he triat perquè és un lloc on m’he fet gran. Evidentment, és el lloc on hi ha el local de la Colla Jove i des dels anys 80 que hi vinc. He vist la transformació del barri, del carrer, i sempre que hi pujo em sento com a casa. Jo crec que si hi ha un lloc que d’alguna manera em podria definir més i que la gent m’hi relaciona seria aquesta cantonada amb el carrer Cós del Bou, la Plaça Esperidió i la baixada de Peixateria, que d’alguna manera resumeix la història del fet casteller de la ciutat. M’hi sento com a casa”.
El segon lloc que ens fotografia l’Albert és el passeig marítim de l’Arrabassada. “El mar per a mi és vital. I el passeig de l’Arrabassada és un lloc que la gent que solem sortir a córrer o fer esport hi hem passat milers de vegades. És fantàstic veure des d’aquí com surt o es pon el sol. Córrer al costat del mar és fantàstic i les vistes que té de Tarragona, amb els colors en les postes de sol, em reporta a llocs on, si haguéssim de viatjar i fer 10.000 quilòmetres per veure’ls, ens cauria la bava. I això ho tenim a casa”.
El tercer lloc és un altre espai històric de la ciutat vinculat als castells, la Plaça de les Cols. L’Albert però ens porta a un racó concret. “He triat aquesta cantonada del Gallo Morón que és on la gent del tronc de la colla ens reunim abans de fer els castells. Quan era cap de colla també preníem aquí les decisions… És un lloc on hi ha molta tensió, on passem nervis, on expressem alegries, on plorem, i això, conjuntament amb la mística històrica de la plaça, que és on es van fer els grans castells en el segle XIX, fa que sigui un lloc que emocioni només de passar-hi”.
Per tancar el cercle demanem a l’Albert de fer la sessió de fotos al local on s’ha fet gran i que ens expressi amb paraules què li diuen aquestes quatre parets. “El local de la Jove és un lloc que està posat dins el Casc Antic de la ciutat. Originalment era el mercat del peix. Estem a la banda dreta del carrer Major, que havia estat la zona dels pescadors. Abans, les barques s’amarraven aquí a baix, al Miracle, no al port, que no existia. I quan venien les colles a fer castells, els pescadors es quedaven a la banda dreta mentre que els pagesos se situaven a la banda esquerra del carrer Major. Posteriorment va passar a ser seu dels bombers. Més tard va estar uns anys abandonat fins que, cap als anys 80, l’Ajuntament ens els va cedir. Aquí hem assajat castells de 6, de 7, de 8, de 9 i ara de 10, i he tingut la sort de participar en tots. És casa meva. És on m’he fet casteller, cap de colla, president… Conec tots els racons del recinte, des de fer maleses fins ara, que tinc una mica més de seny”.
Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter / @irodon a Instagram)
Fotografies: Pere Toda (@ptodaserra a Instagram)
Vídeo: Artur Santos (@artur_1983 a Twitter)
