El tarragoní Àngel Òdena és un dels cantants catalans i espanyols més destacats de l’actualitat i una figura de referència en el context operístic. Va començar a formar-se al Conservatori de Música de Tarragona (cant i piano). El seu debut va ser el 1994 amb La Bohème, al Teatre Petruzzelli, de Bari (Itàlia), i en poc temps va desenvolupar una intensa carrera internacional que l’ha portat a debutar en teatres tan importants com el Metropolitan de Nova York, entre molts altres.
El que poca gent sap, probablement, és que aquest tarragoní il·lustre és llicenciat en Geografia i Història, una carrera molt tarragonina però que no ha exercit mai causa de la seva passió pel cant.
Quan li vam proposar el repte que ens mostrés i fotografiés #lamevatarragona, és a dir la seva Tarragona més íntima i personal, l’Àngel va acceptar ràpidament. I és que, malgrat que viatja sovint, de país en país, de concert en concert, qualsevol excusa és bona per a tornar a casa.
El primer indret que ens fotografia l’Àngel és la principal artèria de la ciutat antiga. “He escollit el carrer Major i, al fons, la Catedral de Tarragona. Els que som d’aquí encara no som prou conscients de l’espectacular que és veure en aquest carrer tant estret i amb aquestes escales al final la nostra imponent obra inacabada: la Catedral”. Òdena ha triat aquest carrer perquè, segons ens explica, “ja hi voltava de ben petit. Vaig estudiar al Conservatori, al bell mig del carrer major, i més tard vaig estudiar al Seminari. Havíem de passar per aquí per anar al col·legi i per a mi, evidentment, el casc antic de Tarragona, on també hi havien viscut els meus avis, forma part de la meva vida, de la meva història i espero que ho sigui també del meu futur perquè trobo que és un dels llocs més entranyables de totes les ciutats que he conegut”.
Del centre ens traslladem ara al litoral per a mirar al mar. “He escollit la platja Arrabassada, tot i que podria haver-ne triat qualsevol altre. Tarragona sense el mar, o jo com a tarragoní sense el mar, no seria res. I això ho sabem els que som d’aquí, que quan estem a trenta quilòmetres ja olorem l’olor a salnitre. La platja Arrabassada per a mi també forma part de la meva petita història, ja que de ben jovenet veníem a peu amb els amics a la platja per a jugar a futbol i a banyar-nos. Ja de més gran hi he tornat amb els meus fills, donat que és la platja més urbana, segurament, i també la que té més serveis per als nens petits. Per això venim a gaudir-la moltíssim. Espero però que algun dia la imatge que tenim d’aquesta platja sigui amb el tema de la Savinosa acabat”.
La tercera fotografia està relacionada amb la seva gran passió. El tercer lloc que he escollit és el Teatre Tarragona “que també forma part de la meva història familiar. El meu avi hi havia treballat i el meu pare m’havia explicat moltíssimes anècdotes. Després de tots els anys que va estar tirat i amb obres, em va fer moltíssima il·lusió que aquest teatre tirés endavant. Avui estic content que s’hagi construït, i ja forma part també de la meva vida, de la meva professió i de la meva passió. Estic molt content que aquest teatre funcioni i em satisfà que es vagi omplint de públic. Això crec que a Tarragona ho tenim… Crec que té molta vida de futur. Espero que hi hagi una molt bona gestió i que a partir d’aquí es creï allò que en diem una indústria cultural, que per als tarragonins és bàsic i essencial”.
Com que en Àngel Òdena ha triat el Teatre Tarragona, nosaltres hem escollit un auditori alternatiu per fer-li el reportatge fotogràfic: el Camp de Mart. “És un lloc que lògicament té molta història i que forma part de la meva vida perquè jo vivia molt a prop d’aquí amb la meva família, i justament aquí darrera vaig anar al col·legi de Sant Pau durant bastants anys. L’auditori del Camp de Mart és un altre dels espais emblemàtics de Tarragona i de les arts escèniques i musicals. Jo aquí he cantat òpera. Recordo haver fet ‘El barber de Sevilla’ amb les Amics de l’Òpera de Sabadell i haver cantat en diferents concerts. Per cert, aquí vaig fer un dels meus primers concerts amb orquestra, cap a l’any 1991. Era una gala lírica. La veritat, però, és que hi he cantat menys del que m’hauria agradat, perquè el lloc és fantàstic. A més, la gent hi pot venir a passejar, està ben cuidat i l’únic que faltaria és que hi haguessin més activitats”.
Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografia: Pere Toda (@ptodaserra a Instagram)
