L’Arnau Micheo és un dels monitors de TGNautica kayak i el responsable d’administrar-nos el nostre bateig en caiac. Ens rep puntual al Miracle i ben equipat: gorra, ulleres de sol, samarreta tèrmica, banyador i calçat adequat. Pel color de la pell denoto que també existeix el moreno caiac.
Com que hi ha ganes d’anar a per feina, l’ajudem a baixar i a transportar les embarcacions del remolc a peu de platja i ràpidament entrem en matèria. Les primeres indicacions són per dir-nos com col·locar-nos i comportar-nos dins el caiac, com agafar les pales (no rems, subratlla), com palejar, com embarcar i desembarcar… L’atenció i el silenci general revelen que serà la primera vegada per a la gran majoria. A continuació, tanquem les bosses estanques amb l’esmorzar i la tovallola i ens llencem a mar obert amb l’ajuda de l’Arnau.
Entrem amb malaptesa i nervis, però ningú neix ensenyat. A més, tots arribem a les primeres boies. Mica en mica ens anem familiaritzant amb el caiac i fem anar la pala, lluny però de l’estil que marcava el conillet de Duracell. L’excursió ens porta a vorejar la costa, veiem l’estàtua de Sant Magí i la boca de la cova que guarda la seva imatge i que cada any submarinistes recuperen per la festa major petita. I anant fent, com aquell que no vol la cosa, arribem fins a l’Arrabassada on fem una parada tècnica. Aviat comprovem que el desembarc és més complicat que la maniobra d’embarcar, si més no, en aquest cas. Les onades ens acceleren els caiacs i encara no tenim assimilada la tècnica per frenar.
Sort que el matí és agradable i la mar, llisa. Així és més fàcil. M’havien dit que palejar amb mar de fons i el vent en contra era molt complicat. Però les condicions amb què ens hem trobat són immillorables. Així, les hores passen volant i quan acaba la formació tots tenim ganes de repetir. Tal i com ens havien promès, hi ha una segona part.
Ens retrobem amb l’Arnau al cap d’una setmana, a La Móra. En aquesta ocasió, com que som uns quants més, l’acompanya un altre monitor, en Gerard. Alguns automatismes ja funcionen i en aquesta ocasió tothom surt amb més confiança. L’Arnau ens guia i ens fa resseguir la costa direcció a Tarragona. Les vistes des del mar són impressionants i palejar en aquest marc, sense presses ni cabòries, ens relaxa. En un moment del recorregut, i abans d’arribar a l’alçada de la Cala Fonda (o Waikiki), entrem en una petita cova que fa uns anys havia estat una musclera natural. Avui, però, ja no en queda ni el rastre, dels musclos. L’únic que es veuen incrustats a les roques són uns quants tomàquets de mar, no aptes per a sucar-hi el pa. A l’alçada de Cala Fonda girem i tornem en direcció a la platja del castell de Tamarit. Des del caiac veiem la gent que ressegueix el camí de ronda, que baixa a banyar-se a les diferents cales, que tira la canya i pesca, que fa esport…
L’arribada d’una dotzena de caiacs a la petita cala del Castell de Tamarit no passa desapercebuda, i alguns dels que prenien el sol tranquil·lament s’animen a preguntar per les excursions de TGNnautica kayac. Futurs clients. L’empresa fa sortides en grups de La Móra a Tamarit, per Tarragona, el Cap Salou, de l’Ametlla a l’Ampolla, entre d’altres també sortides nocturnes.
Text: Ivan Rodon i Tenas (@irodon)
Fotografies: Arnau Micheo i Ivan Rodon
Informació de serveis
Telèfon: 618 218 070
Correu: kayak@tgnautica.com
Web: www.tgnautica.com/kayak
