Mar Camacho és una vallenca resident a Tarragona que després d’un breu periple a París, on va treballar al departament d’Educació de la Unesco, ha tornat a l’imperial Tarraco i a la Universitat Rovira i Virgili on exerceix de doctora en Tecnologia Educativa i professora de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. La Mar tot i haver nascut a la capital de l’Alt Camp, és una tarragonina més, i gaudeix de la ciutat al cent per cent, participant en la majoria d’actes imprescindibles que acull Tarragona.
Avui, la Mar ens acompanya a fer un vol per la ciutat, tot mostrant-nos tres espais de #lamevatarragona (la seva Tarragona) que per a ella tenen un significat especial.
Un dels primers llocs que ha escollit és el Carrer Comte, que, com ens recorda, “també és conegut a Tarragona com Pilon’s Street. És un carrer significatiu per a mi, en primer lloc, per on està situat; perquè es troba a la Part Alta, és perpendicular al carrer Cavallers, i hi passo sovint perquè porto els meus fills al Conservatori de Música. És un lloc molt familiar, amb molt de pas. Sempre s’hi sent música, i penso que té aquest significat cultural i musical que és molt enriquidor per la ciutat. El carrer Comte té 75 pilons que cada any, tota la gent que vol, pot anar a pintar-los (el dia de Sant Agapito). Per tant, és un carrer obert, que promou la participació de la ciutadania. D’altra banda, jo penso que és un símbol important de la ciutat pel que fa a foment de la creativitat, del talent i de la imaginació. A més, està al costat del carrer Cavallers, que té aquestes cases tant senyorials i que va ser tant important a l’Edat Mitjana. Per mi és un lloc especial per aquest vessant cultural que té. Els “IgersTGN” cada any venen aquí i pinten un dels pilons i, tot i que no és un carrer dels més coneguts, té un significat molt peculiar i cal destacar-lo”.
El segon lloc que ha escollit la Mar, justament agafa des del començament de la Rambla Vella fins a baix, a la primera rotonda tot oferint-nos una meravellosa panoràmica de la ciutat oberta al mar. “En una banda ens queda, a mà esquerra, l’amfiteatre Romà, i a l’altra, veiem el Port i els primers edificis del Serrallo. Jo cada vegada que ve algun visitant per feina a la Universitat, o amics o companys o gent que no ha estat mai a la ciutat, sempre, amb el cotxe o caminant, baixem fins baix i tornem a pujar perquè penso que la panoràmica és molt interessant. D’una banda, la part de la Tarraco Romana, la història, el que s’hi feia allà fa tants i tants segles enrere, i de l’altra, doncs el Port, amb aquest moviment, aquesta obertura de la ciutat que també s’ha de fomentar, l’estació de tren, etc. En definitiva, tota aquesta part de comunicació i de ciutat oberta al món, sobretot pel que fa el mar”.
La tercera imatge que ens envia la Mar ens porta a un lloc concret de la Plaça del Rei: “he agafat com a símbol l’estàtua de l’emperador August que hi ha mirant el mar. Aquesta plaça recull tot el conjunt arqueològic de Tarragona i a banda, doncs també simbolitza la vida al carrer, els bars, les terrasses, la gastronomia, el fet de poder anar caminant a tot arreu, que és una cosa que valorem molt la gent que viu a Tarragona. L’edifici del Pretori Romà, les dues esglésies i sobretot la vida que es genera al voltant de la Plaça del Fòrum, el carrer Santa Anna, i després tota la part de celebració cultural, que per exemple, per Setmana Santa, esdevé la més important pel que fa als misteris, i tot el que es genera al voltant. És un punt de trobada de la Part Alta”.
El passeig de #lamevatarragona amb la Mar acaba a l’edifici del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, a l’antic Escorxador. “És un lloc molt emblemàtic de la ciutat de Tarragona, situat a la Part Alta, molt a prop de la Catedral i situat en un enclavament molt elevat de la ciutat. Jo vaig formar part de la primera generació que va estudiar filologia anglogermànica i vaig ser de la primera generació que va obtenir el títol com Universitat Rovira i Virgili. Per tant, la meva vinculació en primer lloc ve com alumne i, després, tot i que vaig tenir un impàs professional, que no estava a la Universitat, l’any 2006 vaig començar a treballar com a professora en l’àmbit de la tecnologia educativa a la Facultat de Ciències de l’Educació. Allà és on imparteixo tot el que té a veure amb assignatures de tecnologia educativa. Per mi, el fet de treballar després d’haver marxat i tornar a treballar aquí és com ser a casa. I penso que aquesta universitat, amb el pas dels anys, a banda del que significa per a la ciutat, un puntal molt important, també ha sabut generar-se una identitat pròpia, molt important i molt diferenciada d’altres universitats catalanes. Penso que aquí hi pot raure una clau del seu èxit. La URV té gran impacte pel que fa a producció científica i té una visibilitat important arreu del món. Tot i que quan vas a l’estranger, el seu nom costa de pronunciar i costa molt que l’entenguin i que la gent el digui bé, nosaltres el que intentem és passejar el nom amb molt d’orgull i molta satisfacció de formar-ne part, després de tots aquests anys”.
Text: Artur Santos (@artur_1983 a Twitter)
Fotografia: Pere Toda (@ptodaserra a Instagram)
