Joan Perroni és un tarragoní que viu, des de fa anys, la seva particular diàspora a Roma, la mare de Tàrraco. Allí, en Joan fa el que li agrada, treballant com a auxiliar d’excavacions arqueològiques a la ciutat eterna i més monumental que hi ha. Si a Tarragona els constructors es queixen que cada vegada que s’aixeca una pedra apareix, a sota, un vestigi romà, imagineu-vos què passa a Roma…
En Joan, que es va formar al Taller de l’Escola d’Arqueologia (TED’A), llavors a l’Antic Escorxador, on avui hi ha els serveis centrals de la Universitat Rovira i Virgili, enyora molt Tarragona. Troba a faltar les seves dimensions, la seva tranquil·litat, la seva llum, els seus amics i familiars, els castells… És per això que, cada vegada que pot, en Joan s’escapa amb la família per tornar a Tàrraco a passar uns dies que sempre acaben fent-se curts.
El fet de proposar-li la seva participació per tal que ens mostrés tres racons de la seva Tarragona més íntima i personal, creiem que va acabar de decidir-lo a fer un nou viatge llampec que ja tenia mig aparaulat. Voleu saber quines tres fotos ha fet de la ciutat? Endavant.
“He triat l’Aqüeducte de les Ferreres, el Pont del Diable, perquè sóc un tarragoní de barri, concretament de Sant Pere i Sant Pau. I el que ara s’ha convertit en un Parc Ecohistòric, quan jo era petit era la meva àrea de jocs, una de les zones preferides per poder jugar, per poder moure’m. El que ara són ruïnes i restes, llavors eren per a mi una mena de parc temàtic. Nosaltres jugàvem sovint al Mas de l’àngel i a l’aqüeducte del Pont del Diable. És una obra magnífica, que a mi em sembla que s’ha de destacar molt. Quan era petit, cada vegada que la veia i em posava a sota seu em sentia minúscul. Pensava en el gran esforç que devia haver suposat la seva construcció en època romana per tal de poder transportar i canalitzar l’aigua. És un símbol de la nostra ciutat, per això he triat aquest lloc”.
Tarragona i en Joan Perroni respiren romanitat per totes bandes. Per això, el segon espai que ha triat de la ciutat també té a veure amb el passat de Tàrraco. “El carrer Major amb la Baixada de Misericòrdia és un lloc que sempre el tinc present perquè va ser una de les primeres excavacions on vaig participar, concretament a la Pizzeria Pulvinar. Aquí hi ha unes escales d’accés que unien el Circ romà amb el Fòrum provincial. Doncs bé, aquest antic accés continua ben viu avui dia. M’agrada molt pujar la Baixada de Misericòrdia i, just on comença el carrer Major, veure la Catedral al fons. Em fa pensar que és una zona encara viva després de tants i tants anys. I a més, m’encanta que sigui una zona que aculli festes i hagi esdevingut simbòlica justament per la Baixada dels pilars caminant del dia de la Mercè”.
#lamevaTarragona, com reconeix en Joan Perroni, és una mena de fil conductor que lliga el passat amb el present, l’antic amb el modern, i que entronca alguns llocs de la ciutat amb la seva vida personal i laboral. També en el cas del tercer racó que ha triat. “Aquesta altra imatge que veieu és la de l’Antic Escorxador, actual seu del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, però que fa una mica més de vint-i-cinc anys va ser, per tres anys, seu del taller de l’Escola d’Arqueologia (TED’A). Aquí és on em vaig formar com a auxiliar d’arqueologia. Des d’aquesta zona, baixàvem a treballar cap als diferents monuments i cap a les diferents excavacions d’urgència i és una zona que estimo moltíssim perquè em recorda a aquell magnífic període on vaig aprendre aquesta professió i on vaig conèixer moltes, bones i grans persones”.
Ens acomiadem amb en Joan al pany de muralla que hi ha al darrere de l’edifici de l’Antic Escorxador, a tocar del TED’A, “que per mi representa el bressol de l’arqueologia tarragonina, de l’actual arqueologia tarragonina. Crec que el TED’A, va establir les bases per a la recuperació del patrimoni arqueològic de la ciutat i la conseqüent declaració de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat. Podria ser una mica exagerat, però em sembla que són els anys justos. Aquí vaig créixer com a professional, i per això ho porto dins meu amb molta estima”.
En Joan Perroni és actiu a les xarxes socials, amb perfil a Facebook, Twitter i a Instagram, on periòdicament explica coses de la seva feina a Roma, de l’enyorada Tarragona o del país.
Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografies: Pere Toda (@ptodaserra a Instagram)
