Restaurants amb patrimoni, àpats i copes entre vestigis de la imperial Tàrraco

Restaurant pizzeria Pulvinart / PTS-Vilaniu Comunicació

El pulvinar, la tribuna original del Circ de Tàrraco on se situaven les autoritats per seguir atentament les curses de carros, ha quedat integrat, més de dos mil anys després, a l’interior d’un restaurant de la Part Alta de la ciutat que manté el nom d’aquest sector del circ. Poca gent sap, però, entre cullerades i glops de vi, que està dinant o sopant en un espai privilegiat de l’antiga ciutat romana, i que sota els seus peus s’hi conserven, ben visibles i restaurats, els blocs de marbre de Santa Tecla, de més d’un metre d’espessor, procedents de la cantera del Mèdol.

Restaurant pizzeria Pulvinart / PTS-Vilaniu Comunicació

Restaurant pizzeria Pulvinart / PTS-Vilaniu Comunicació

El propietaris del restaurant pizzeria Pulvinar, coneixedors de la singularitat del local, expliquen als seus comensals en unes estovalles de paper que també s’ha reconstruït una part de l’escala semicircular que donava accés a la tribuna. Al menjador principal s’hi observa el llarg mur romà construït en opus quadratum que manté part de la cornisa original. Si reserveu taula al Pulvinar, demaneu que us mostrin la volta transversal de l’estructura del Circ, que es conserva intacta i que es pot visitar a través de les escales subterrànies que connecten amb el menjador inferior.

Restaurant pizzeria Pulvinart / PTS-Vilaniu Comunicació

De portes enfora, a la terrassa del local –avui plena a vessar de turistes italians– hi ha un altre punt singular: el mur que separa el restaurant de l’exterior, que formava part de la muralla aixecada al segle XII per mirar de minimitzar els efectes d’una ciutat assolada pels saqueigs i, sobretot, per mirar de contenir les malalties. El Pulvinar ofereix un menú diari a 12,50€, la seva és una cuina mediterrània i el local obre tots els dies de la setmana, de març a principis de novembre. A partir de llavors, però, el restaurant només obre els cap de setmana fins que arriba de nou el mes de març.

El cas del restaurant Pulvinar, però, no és únic a Tarragona, ni de bon tros. De fet, tot el barri s’aixeca damunt de les tres terrasses de Tàrraco: el Circ, com a àrea lúdica; el Fòrum Provincial, com a espai administratiu; i el temple, com a recinte de culte. La Part Alta, doncs, és plena d’edificis que conserven vestigis romans i d’altres èpoques.

© Restaurant Les Voltes

Sota el Pulvinar i la Baixada de Misericòrdia, al carrer Trinquet Vell, hi trobem un altre local que vessa patrimoni per les quatre parets, el restaurant Les Voltes. És, sens dubte, una de les joies arquitectòniques de la Tarragona gastronòmica. L’establiment, emplaçat sota tres voltes del Circ de Tàrraco, va obrir les seves portes durant la dècada dels vuitanta del segle XX i regentat per la parella Maria Jové i Francesc Sans i la seva filla, Anna Sans

El restaurant Les Voltes oferta cuina mediterrània de qualitat amb un menú a 10€ (més iVA) i un preu a la carta que oscila entre els 20 i els 30€. Per norma, el local tanca els diumenges a la nit i els dilluns, però si tenen encàrrecs de grups, obren.

Arcs Restaurant

Sortint de Les Voltes i enfilant de nou la Baixada de Misericòrdia i el carrer Major, si trenquem pel carrer de l’Abat per arribar al carrer Misser Sitges ens trobem amb el restaurant Els Arcs, recomanat per la Guia Michelín. En aquest cas es tracta d’un edifici bastit durant l’edat mitjana que preserva vuit arcades gòtiques al seu interior. L’immoble, que va ser emprat inicialment com a casa de pagès, preserva un encant especial i la seva excel·lent cuina de mercat adaptada als productes de temporada és molt acurada i apreciada. En Carles Llobet ofereix un menú executiu durant els dies laborables a 23€, mentre que el menú degustació es situa al voltant dels 38€.

Restaurant Gallo Morón / ©PTS-Vilaniu Comunicació

Restaurant Gallo Morón / ©PTS-Vilaniu Comunicació

Si pugem fins a la plaça de les Cols hi trobarem El Gallo Morón, l’interior del qual manté una part de la volta perimetral del gran Fòrum. El restaurant conserva als menjadors interiors un parell d’espais amb molt d’encant, que donen un valor afegit a la seva cuina, també mediterrània. De dimarts a dissabte, El Gallo Morón ofereix un menú diari a 12€, i els diumenges a 13,50€. Si el que desitgeu és sopar, l’establiment us ofereix una fórmula per 14€.

AQ Restaurant / ©PTS-Vilaniu Comunicació

AQ Restaurant / ©PTS-Vilaniu Comunicació

Pujant les escales de la Catedral i girant a mà dreta per entrar al carrer Les Coques hi trobem un altre santuari, el l’AQ restaurant, una de les cuines excelses de la ciutat cridada a entrar, un dia d’aquests, dins l’univers dels restaurants amb estrelles Michelin, la guia del qual ja el recomana. El local, situat dins de l’àmbit del recinte de culte del Fòrum Provincial, conserva a la paret del fons restes romanes perfectament conservades i integrades pertanyents a la zona de culte de l’antic temple. Abans d’entrar-hi, però, no perdeu detall dels esgrafiats del segle XIX que trobareu al costat de la porta del restaurant. Dinar a l’AQ és una experiència per als sentits, més enllà de la que d’entrada et regalen les restes arqueològiques. El restaurant ofereix tres tipus de menú: el Menú Gran, a 50€ més IVA; el Menú Pêtit, a 40€ més IVA; i el Menú Setmanal, a 18€ més IVA.

Restaurant Barhaus / ©PTS-Vilaniu Comunicació

Restaurant Barhaus / ©PTS-Vilaniu Comunicació

Baixant cap al Col·legi d’Arquitectes de Tarragona, al carrer Sant Llorenç 22, hi trobareu el restaurant Barhaus que, decorat sota les influències de l’escola d’art fundada a Alemanya l’any 1919 per Walter Gropius, preserva en un dels seus menjadors privats un mur de sillars del Fòrum Provincial, datat del segle I d.C. A l’establiment també us recomanem gaudir de la terrassa, a peu de carrer i de la terrassa emplaçada al primer pis. El Barhaus, amb una excel·lent relació qualitat-preu, ofereix menús de dimarts a divendres a un preu de 12€, mentre que a les nits i els cap de setmana es demana a la carta, amb un preu mig d’uns 30€, aproximadament.

Text: Ivan Rodon (@irodon) i Gemma Casalé (@Casalesi)
Fotografies: Pere Toda

Compartir: