Hi ha iniciatives que amb una sola edició en tenen més que suficient perquè arrelin i esdevinguin tot un èxit. Sobretot si estan relacionades amb el menjar i el beure. Aquest és el cas del Quina barra!, la proposta gastronòmica del Bar Cortijo (Rebolledo, 27), una de les últimes tavernes autèntiques que sobreviuen a Tarragona. Sota una fórmula tan antiga, quotidiana i senzilla com la de preparar entrepans, els cortijeros Santi i Luis arrasen. Què té d’especial, doncs? Tot!
Per començar, el pa. El forner Jordi Andreu prepara unes barres tan llargues com dies sense pa, i mai millor dit. Cadascuna d’elles mesura 2,75 metres, superant de llarg el sostre actual de l’NBA, en Boban Marjanovic, de només 2,25 metres. Són unes barres especials que requereixen una cocció especial i un transport complicat des del Forn-Pastisseria Jordi Andreu a la taverna dels germans Masegosa. En Santi, per cert, fa dies que li dóna voltes a fer de la baixada de les barres un sacramental. Compte amb la tercera edició… Però per si la longitud fos poca cosa, enguany l’operació panarra es complicava una mica més pels desitjos d’en Santi de crear entrepans de diferents colors. Toca Perón!
Però com que els desitjos dels Masegosa acaben esdevenint ordres, ja tens al bo del Jordi Andreu fent proves i preparant pans de diferents colors, això sí, tots ells naturals. I d’aquí va sorgir el pa de coca eco amb tònica i remolatxa; el pa de coca eco amb farina de garrofa de Tarragona; i el pa de coca focaccia de Tarragona amb oli de l’Isidre Solé Gispert i herbes de l’Andrés Grego. Amb pans així, mitja feina estava feta. L’altra meitat corresponia als mestres taverners.
Per continuar jugant amb els colors, en Santi va preparar quatre farcits especials: lacón amb mostassa amb cúrcuma, per l’entrepà amb tons groguencs; truita de verdures (carxofes, pèsols…) i allioli d’alvocat, per la barra de colors verdosos; bacallà, tomàquet, ceba, all i arengada, dins d’una clotxa vermellosa; i el paté artesanal amb melmelada de figues pel pa de color morat.
Després de transportar les barres, en Santi i en Luis van tallar horitzontalment els pans i van disposar sobre les molles el resultat de les seves creacions. L’operació començava cap a les de set del matí, una hora després aixecaven la persiana del Cortijo, i cap a migdia no quedava ni rastre dels entrepans. Només les fulloles sobre les quals es van transportar les barres. I és que acabat el material, van haver d’improvisar amb quatre pans de pagès que els havien sobrat. Quina barra…
* L’acció ‘Quina barra!’ se celebra un cop l’any, generalment al mes de febrer, uns dies després del Carnaval. I és que la Quaresma és tan llarga que qualsevol excusa és bona per continuar pecant. Penitenciagite!
Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografies: Pere Toda (@ptodaserra a Instagram)
