“De totes les comunitats de l’antiguitat, Roma va ser la que va fer un ús més intens de la moneda com a instrument de comunicació al servei dels interessos del poder”. Amb aquesta carta de presentació comença, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, l’exposició ‘La moneda en època d’August’, visitable fins a finals d’estiu.
La mostra estava previst inaugurar-la, inicialment, el 2014, quan la ciutat va commemorar el 2000 aniversari de la mort de l’emperador. Però per raons conjunturals, que res tenen a veure amb a fluctuació dels preus de les monedes als parquets internacionals, l’exposició no va poder veure la llum, i ser presentada, fins a les acaballes de l’any passat. Però com tot allò que acostuma a ser bo, calia esperar aquest temps per gaudir del moment. D’entrada, i tal i com ens explica el director del MNAT, Francesc Tarrats, la mostra cobreix un dèficit del museu, com és la numismàtica. Per aquest motiu, i encara que l’exposició sigui de manera temporal, el Museu va decidir remodelar la part del recinte què avui acull la mostra, per convertir-lo en un espai més atractiu i reforçar el seu relat museístic.
‘La moneda en època d’August’ és selectiva i presenta només 79 peces, propietat de col·leccionistes tarragonins i catalans en la seva majoria. Ara bé, la mostra numismàtica és d’un gran valor perquè representa la història del recorregut vital d’August, des del 63 aC, quan neix, fins al 14 dC, quan mor. ‘La moneda en època d’August’, explica Tarrats, aplega “una selecció representativa de les monedes que circulaven en els territoris integrats en el món romà en aquest període històric. Una selecció –afegeix– que en el cas concret de Tàrraco esdevé exhaustiva, aplegant per primera vegada la sèrie completa de les monedes encunyades a la ciutat i, en bona mesura, a la memòria d’August i al culte a la seva divinitat, procés en el qual Tàrraco va ser pionera”.
En aquest context, la mostra s’estructura en quatre grans àmbits. La primera va del naixement d’August (63 aC) a la mort de Juli Cèsar (44 aC); la segona abasta de la mort de Juli Cèsar a l’imperi d’August (27aC); la tercera transcorre de l’imperi d’August (27aC-14dC) fins a la seva mort i llegat; mentre que la quarta i darrera part de l’exposició està dedicada a la seca de Tàrraco, que era la casa o taller on es fabricaven les monedes a la ciutat, amb el vistiplau de Roma. A la mostra hi trobareu totes les monedes que es van encunyar en època d’August i Tiberi.
L’exposició comença amb l’emissió de les primeres monedes durant el naixement, infantesa i formació d’August fins a la mort de Juli Cèsar. Es tracta de l’època pre-imperial i tardo-republicana, en què les grans famílies itàliques controlaven l’emissió i “el missatge”, sota la supervisió del Senat. En aquest període, però, les monedes no presenten efígies de persones reals, sinó iconografia, records, símbols o fets remarcables. No serà fins al final de la República, en època del Primer Triumvirat (Juli Cèsar, Marc Licini Gras i Gneu Pompeu Magne), que comença a figurar en una de les cares de la moneda, el retrat de persones reals, encara vives i les representacions d’escenaris o fets històrics de Roma. D’aquesta època és, per exemple, el denari de plata de Titus Carisius, del 46 aC, que a l’anvers mostra el cap de Juno Moneta, divinitat encarregada de vetllar pels recursos econòmics de l’Estat, i al revers presenta una corona de llorer, unes tenalles, una enclusa, un encuny i un martell, estris imprescindibles per emetre monedes.
En el segon bloc, que abasta el recorregut de la numismàtica des de la mort de Juli Cèsar fins a l’accés d’August al capdamunt de l’imperi, la moneda reflecteix “la situació d’incertesa i convulsió que va presidir el món romà fins que August s’imposa”, com explica Tarrats. Comença un període en què les monedes es converteixen en propaganda, les seves imatges expliquen conquestes i la consecució de nous territoris. D’aquesta època en destaca un denari de plata de Marc Antoni que mostra a l’anvers una galera pretoriana i al revers, l’àguila legionària entre dues insígnies militars. A l’exposició s’explica que aquesta moneda va decidir encunyar-la Marc Antoni en el decurs dels preparatius de la batalla d’Actium. En una cara quedava patent la seva condició de triumvir i a l’altra, el nombre de legions de què disposava per fer ostensible el seu poder i poder reforçar la moral de les seves tropes. Amb la propaganda no n’hi va haver prou. Marc Antoni va perdre aquesta batalla i s’acabaria suïcidant, mentre que August aplanava el camí per crear el seu imperi.
En el tercer bloc, l’efígie de l’emperador és l’element iconogràfic imprescindible. L’emperador ja és l’únic que pot autoritzar els magistrats a emetre monedes, ja siguin de plata, orialc (llautó) o bronze. Pel que fa a les poques monedes d’or que circulaven, la seva encunyació quedava restringida a les seques imperials, a Roma, i a Hispania, sota el control d’August. D’aquest període hem seleccionat una moneda que fa referència a un episodi històric. El Caesaris astrum (Cometa de Cèsar), va ser observat a Itàlia durant set dies, el juliol del 44 aC, l’any de l’assassinat de Juli Cèsar. Aquest fenomen va ser interpretat com un signe de la seva deïficació –“l’ànima de Cèsar”–, esdevenint un poderós símbol de la propaganda política que va impulsar la carrera d’August. Aquest cometa es devia desintegrar, ja que no es tracta de cap cometa periòdic. Tot i que alguns estudiosos l’han volgut identificar amb el Halley, aquesta apreciació és errònia perquè el cometa, en la seva òrbita de cada 76 anys de mitjana, va passar el 86aC i, posteriorment, l’11 aC. També d’aquesta època és la moneda d’or, un auri de Tiberi, que mostra a l’anvers el cap llorejat de Tiberi, i al revers el cap llorejat d’August.
I arribem a l’últim apartat, el que parla de la seca de Tàrraco, una de les més importants pel que fa a la producció monetària de la Hispània romana en època republicana. Les encunyacions del taller de Tàrraco abasten la totalitat de les monedes usuals a l’imperi (sestercis, dupondis, asos, semis i quadrants), i la mostra recull totes les monedes que es van emetre en època d’August i Tiberi. D’aquest temps és una moneda amb el cap radiat d’August, a l’anvers; i una ara amb palma, al revers.
Finalment, la mostra també ofereix un arbre familiar “del poder”, amb les grans famílies. També s’explica el tipus de moneda que hi havia, l’equivalència que tenien, i els sous de diferents estaments de vida romana: els alts càrrecs polítics, els metges, els funcionaris, els artistes famosos… Unes equivalències que, ben mirat, fan pensar que les monedes canvien però les remuneracions no, llevat d’honrades excepcions.
INFORMACIÓ DE SERVEIS:
Lloc: Museu Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, 5)
Hora: 12 h. Durada aproximada d’una hora.
Preu: inclòs amb l’entrada del Museu.
Visites guiades: 20 de març, 17 d’abril, 15 de maig i 19 de juny de 2016
Per a més informació i reserves: 977 25 15 15 / 977 23 62 09 / mnat@gencat.cat
Text: Ivan Rodon i Tenas (@irodon a Twitter)
Fotografies: Pere Toda (@ptodaserra a Instagram)
