El Dr. Katsuyuki Takenaka, catedràtic de Geografia humana a la Facultat d’Estudis estrangers d’Aichi, ha fet més de 13.000 quilòmetres per venir del Japó a Tarragona i estudiar el model d’interacció entre ciutadans i patrimoni històric que planteja Tarraco Viva. Takenaka, que està duent a terme un treball de recerca acadèmica, ha trobat en el festival de divulgació històrica de Tarragona “valors universals plantejats de forma molt original” i s’ha sorprès no només de l’alt nivell de compromís de l’organització amb el rigor científic, sinó amb la seducció i la participació ciutadana. “És un exemple a seguir en altres indrets del món que s’hagin plantejat revitalitzar el patrimoni com espais de memòria i identitat col·lectiva”, afirma Takenaka.
Katsuyuki, Katsu pels amics, s’ha especialitzat fent recerca sobre la interacció que es produeix entre els ciutadans i el medi físic on viuen. Fa anys va dur a terme un estudi a l’ambaixada japonesa sobre les migracions interiors a Espanya i va ser aleshores quan descobrir Catalunya, una terra que ha visitat en nombroses ocasions, i especialment les comarques de Tarragona, de les que és assidu des de fa set anys. Les experiències i les lliçons apreses en els seus viatges, assegura, li serveixen per enriquir el seu bagatge científic i fer aportacions des de punts de vista cultural diferents al japonès.
Katsu no és el típic turista japonès que ret homenatge en grup a la genialitat gaudiniana. Porta càmera, sí, però viatja per lliure, aprèn per lliure, i parla un català d’altíssim nivell, consolidat ficant el nas entre llibres de Geografia al Japó i perfeccionat en una estada a Vilafranca. No és la primera vegada que visita Tarragona, i si Tarraco Viva no coincidís amb l’època de més activitat acadèmica s’ho faria vindre bé per tornar en properes edicions. “Tarragona és una ciutat oberta a la diferència, un node d’alta capacitat d’integració. S’ha construït al llarg dels segles la fusió de cultures, amb el port com a dinamitzador de l’economia i fent de punt de trobada entre gent d’arreu del Mediterrani i de l’interior. Fins i tot a l’actualitat hi ha moltes persones nascudes a fora, però el nivell de convivència i l’equilibri social és alt”, afirma.
Actualment està treballant en un estudi que plantejarà diferents propostes d’actuació per restablir l’ús i el reconeixement ciutadà del canal de la ciutat de Nagoya, que es va construir fa cent anys per a transport industrial, però està clausurat des de fa dècades.
Katsuyuki ha pres força notes a Tarragona. “Incorporo idees sobre com la gent interpreta la seva ciutat, i com els diferents espais patrimonials interactuen no només amb la personalitat de cada individu, sinó com acaben conformant una identitat comuna”, explica. Per aquest acadèmic, que compta per a la seva recerca amb finançament del ministeri de Cultura japonès, “l’única manera de treure rendiment al patrimoni és posar-lo en valor davant de la ciutadania que hi conviu. No fer-ho condueix a la banalització i a la pèrdua d’interès”.
A través de la divulgació històrica, tornant a interpretar de forma pública els fets i les formes de viure dels romans en espais emblemàtics de la ciutat, Tarraco Viva vol fer del Patrimoni un motor de riquesa social i d’indústria cultural. L’objectiu és completar un gran cercle virtuós: generar a través de l’activitat nous recursos per destinar a la conservació dels monuments, i per la recerca i la divulgació de la Història. “Catalans i japonesos ens assemblem en una cosa. Tots dos pobles ens estimem la feina ben feta. I Tàrraco Viva n’és un exemple”, conclou.
Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter).
Fotografia: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)
