Aquestes festes passaré el Nadal a Tarragona, i tot i que no em coneixeu, sóc d’aquelles persones que diuen que no tenen gens ni mica d’esperit nadalenc fins que veig els més petits il·lusionats pels regals que volen demanar als Reis Mags o al Pare Noel, i és en aquest moment, quan pateixo una metamorfosi que em fa estimar els altres molt de lluny i comptar bé les monedes de la cartera per no sobrepassar un pressupost més aviat justet.
M’agradaria tornar a recuperar la il·lusió del Nadal. M’agradaria passar el Nadal a Tarragona. M’han dit que hi ha una pista de gel a la plaça Verdaguer (del 25 de novembre al 8 de gener), on hi van famílies amb els més petis per riure-se’n cada vegada que cauen de cul, i que després s’abracen per curar els cops.
M’agradaria veure una recreació del primer Nadal de la història, a veure si el meu ésser es commou, ja que en aquesta ciutat se celebra amb el nom d’Anno Domini, amb representacions el dissabte 17 i el diumenge 18 de desembre i amb un preu de 10 euros. Es representarà al passeig arqueològic de Tarragona, que sembla ser un enclavament carregat d’història de la ciutat, i aprofitaré per oblidar la meva pròpia història personal i prendre distàncies per obrir la meva ment a com hagués sobreviscut si hagués nascut a l’Anno Domini. Potser la meva història tindria un aire a “La vida de Brian” dels Monty Phynton.
M’agradaria estirar el nas a l’home dels nassos. I direu, com? El què? Sí! Aquí cada 31 de desembre surt l’Home dels nassos, un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l’any, i com que és el dia 31 ja només n’hi queda un de nas i es pot confondre amb qualsevol altra persona … cosa que … em toca els nassos.
M’agradaria veure com, l’últim dia de l’any, moltes persones que es fan les valentes es llancen al mar per posar-se la medalleta de participants de l’últim remull de l’any i menteixen dient a familiars i amics que tampoc n’hi ha per a tant i que s’animin a compartir el seu atreviment i la conseqüent aparició de la temuda grip.
M’agradaria passar el Nadal en aquesta ciutat, on Ses Majestats els Reis d’Orient arriben per via marítima a un dels ports més importants del país. On, després, es passegen amb els seus patges i ajudants arreu de la ciutat, tot repartint caramels i dolços. Vull barallar-me a la cavalcada amb tots els avis que van amb paraigües i que els fan servir per marcar el seu espai i obrir-lo del revés per recollir una gran quantitat de dolços per als seus néts i familiars, contagiats de l’esperit nadalenc que els petits somriures de les seves llars han fet revifar. I així, tot deixant-me endur per tot allò que la ciutat m’ofereix, recuperar per fi, la il·lusió. I acabar dient que Tarragona, m’agrada.
TOTA LA PROGRAMACIÓ DE NADAL A TARRAGONA 2016 (PDF)
Text: Sara García León
