Xavier Garcia Puerto no és dels que se’n va a dormir a les deu. No ho feia de petit, quan es quedava veient Fritz Lang a la tele. I no ho fa ara, que és membre del jurat en diversos festivals de cine i pot arribar a empassar-se set pel·lícules diàries. Tantes hores davant la pantalla li donen moltes satisfaccions, però també Tarragona en treu profit. Garcia Puerto és director del Festival REC, un certamen especialitzat en descobrir nou talent que ha superat amb intel·ligència els sotracs de la crisi i s’ha convertit en un pilar de la tardor cultural a la ciutat.
A pesar de comptar amb un pressupost modest, el REC s’ha llaurat una reconeguda fama per saber anticipar les estrelles del futur. El director Steve McQueen no va arribar a estrenar “Hunger” (2008) a Espanya, però quan va recollir l’Òscar a la millor pel·lícula el públic fidel al festival de Tarragona sabia de sobres qui era. Un altre cas. El guionista Borja Cobeaga tampoc s’acaba ara els encàrrecs i els premis. Els anys 2006 i 2009 no era tan famós, però va ser al REC estrenant “Éramos pocos” i “Pagafantas”, dos bons treballs que li van obrir les portes com a guionista de “Ocho apellidos vascos”, la pel·lícula espanyola més taquillera de la història.
El REC exhibirà entre 3 i el 8 de desembre una vintena de pel·lícules, una selecció del millor cinema jove que es fa a Catalunya, Espanya i al Món. El que va començar com un festival organitzat entre amics, que tot i així va atreure 1.500 espectadors el 2001, ha evolucionat amb els anys en un certamen especialitzat que obra miracles amb pocs recursos econòmics, gràcies sobretot a l’experiència i la cada cop més llarga llista de contactes professionals de l’organització. La cita atreu i dóna a conèixer Tarragona tant a realitzadors com a programadors dels més cèlebres festivals del món.
Amb molt més pressupost que no pas ara, més seccions i pel·lícules en cartellera, la mostra va tocar sostre amb 10.000 espectadors el 2011. La crisi ha reduït a un terç l’estructura i el número de films en pantalla, però el certamen no ha perdut ni projecció internacional ni el suport d’un públic fidel i heterogeni, que no deixar passar l’oportunitat de gaudir a prop de casa de cinema en majúscules. “El REC és un festival per a inconformistes, gent inquieta que exigeix una programació cultural de qualitat. Tenim espectadors de Tarragona, de tot el Camp, però també ens fan confiança gent del Garraf i de Barcelona”, afirma Xavier Garcia Puerto.
Tarragona, “la Califòrnia d’Europa”, com s’hi havia referit el director Bigas Luna en al·lusió a la quantitat d’hores i a la qualitat de la llum ambient, està guanyant protagonisme els últims anys com a plató de filmació. Però tret d’unes poques iniciatives cinèfiles, com la programació en VO que ofereix l’Associació cultural Anima’t o l’Aula de Cinema de la URV, és molt difícil assistir com espectador a la ciutat, si no és el REC, a un cicle de cinema en pantalla gran que reuneixi títols i realitzadors que van més enllà de la programació habitual d’un multicinemes.
“M’agraden les pel·lícules que claven cops de puny, que no deixen indiferent a l’espectador. M’agrada el cinema que provoca i comunica”, diu Garcia Puerto. Una mica de tot això ha d’esperar el públic que assisteixi al REC. “El talent del director s’ha de deixar veure a la seva primera pel·lícula. Si no mostra caràcter, si no es diferencia, potser no li arribarà mai una segona ocasió”, afirma. Per al Xavier, les oportunitats no vénen soles. S’han d’anar a caçar-les a l’altra punta del món, si cal.
Com quan el van convidar a fer de jurat a un festival de Corea del Sud amb la condició que es pagués ell mateix els bitllets d’avió. “Vaig fer una inversió personal però em va sortir bé. Vaig conèixer una persona que més endavant em va obrir les portes per ser jurat a la Berlinale, l’any passat”, explica. Palic, Yakutsk, Berlín… Cada any, Garcia Puerto assisteix com a jurat a un parell de certàmens i no es perd el millor de la programació de Cannes, Venècia o Rotterdam.
Tot plegat, a més de la col·laboració que manté amb el festival de Tallinn, li serveix al Xavier per descobrir més de 400 pel·lícules l’any, trenar contactes i decidir el cartell del REC. Molt, molt bagatge. Molta feina i moltes decisions a prendre en un any per fer un festival de pel·lícula que dura un cap de setmana.
Spot del REC. Festival Internacional de Cinema de Tarragona 2014 from REC International Film Festival on Vimeo.
Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografia: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)
