Joan Gómez Pallarès: ‘Tenim testimonis al s. I dC que asseguren que a Tàrraco s’hi vivia molt bé; i avui som testimonis que s’hi continua vivint molt bé’

Joan Gómez Pallarès - ©Pere Toda/Vilaniu Comunicació

El convidat a mostrar-nos #lamevaTarragona del mes de novembre és un igualadí il·lustre, enamorat de Tarragona, città elettiva (que en dirien a Itàlia) i ciutat que gaudeix amb tots els sentits. En Joan Gómez Pallarès (Igualada, 1960) és, entre d’altres coses, doctor en Filologia Clàssica, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i autor del blog De Vinis que, si sou amants del vi i de la bona taula, us recomanem seguir des d’aquest mateix moment. De fet, les tres fotografies que en Joan Gómez ens ha passat per mostrar-nos tres racons de la seva Tarragona més íntima i personal estan estretament lligades a aquests tres mèrits, càrrecs o virtuts del seu currículum.

Marenostrum - ©Joan Gómez Pallarès

La primera imatge que ha captat la càmera d’en Joan és la d’un paisatge present que enllaça amb el passat: “És el que veig cada dia quan arribo a Tarragona, des de la Mare de Déu de la Salut i el pàrquing de Torroja. Em refereixo a la vista que s’allarga sobre el Marenostrum fins a la Torre de la Móra. M’agrada molt perquè és el lloc on veig, amb més brillantor, la claror i la llum de Tarragona. Des d’aquí m’imagino el camí que devia fer cada dia en Valerius Avitus, propietari de la vil·la romana dels Munts, a Altafulla, a través de la Via Augusta. M’agrada tenir aquest record i aquesta mena de sentiment de nostàlgia sobre el que va ser Tàrraco al segle II dC, des d’una perspectiva molt semblant a la què devien veure en aquells moments”.

Portal de Sant Antoni - ©Joan Gómez Pallarès

La segona fotografia que ha triat en Joan Gómez Pallarès és, una mica, un símbol. “És el Portal de Sant Antoni. Hi ha molta gent que es pensa que és una de les entrades romanes a la ciutat. De fet, és una entrada del segle XVIII, per tant, no és romana. Està feta amb pedra de la Savinosa, és a dir, amb una pedra que trobem molt a la vora d’aquí i que representa una mica un símbol de la reutilització. És a dir, es fa servir per fer el Portal, el lloc més accessible que tenim per veure el mar des de dins de la ciutat, entre murs. I a més, és també un símbol de la muralla habitada, de la gent que viu al costat i de la gent que reutilitza els materials romans al llarg de tota la història”.

Restaurant AQ - ©Joan Gómez Pallarès

La tercera fotografia que he triat és una imatge d’un plat i d’una copa de vi. Un plat del Restaurant AQ, de l’Ana i en Quintín. És un dels llocs de la ciutat on menjo més a gust. L’he fet perquè crec que Tarragona és una plaça, un lloc gastronòmic, on la gent ha gaudit molt al llarg de la història. Tenim documentació escrita, des del segle I dC, de que (aquí) la gent hi vivia bé; i la gent hi continua vivint molt bé. I per mi, un dels símbols del viure bé és la gastronomia. A més, Tarragona és un lloc de privilegi pel vi. No només tenim una Denominació d’Origen amb el nom de la ciutat, sinó que tenim, en el territori de Tarragona, altres set denominacions d’origen. Per tant, aquest símbol de la copa de vi i d’un bon plat em semblava important per parlar també de la Tarragona que més m’agrada i que més m’atrau”.

Joan Gómez Pallarès - ©Pere Toda/Vilaniu Comunicació

El capítol de #lamevaTarragona d’en Joan Gómez Pallarès l’acabem en un entorn que li és molt propi, a pocs metres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), al carrer Merceria, al costat de la cereria Cal Corderet. És un espai on s’hi troben moltes epigrafies romanes, i com que en Joan és especialista en aquest camp, li demanem una darrera reflexió. “Són inscripcions que no estan en el seu emplaçament original. La gent ha reutilitzat la pedra i aquest és un altre dels símbols de Tarragona. S’han fet servir per fer cases i després nosaltres, des de l’ICAC –que és una part de la feina que fem–, les estudiem, les editem, les publiquem i les comentem. Les inscripcions a Tàrraco les va publicar i estudiar un gran savi, en Géza Alföldy, que per desgràcia ja és mort, des de fa uns anys. Però nosaltres seguim una part d’aquesta tradició. A l’ICAC, que està en un lloc històric, al costat de la Plaça del Fòrum, estudiem coses que van des de la protohistòria fins a l’antiguitat tardana. I en el nucli d’aquest estudi hi ha una mica de la Tàrraco romana, i uns dels símbols de la Tàrraco romana són, precisament, les inscripcions. Les inscripcions són símbol de vida, de vida quotidiana, de les coses que es fan, de les coses que es diuen i de les coses que es viuen. I també és una part de la meva feina. Jo no només faig de director de l’ICAC sinó que, com a investigador, em dedico sobretot a estudiar les inscripcions. No tant aquestes que hem vist avui, sinó inscripcions mètriques, és a dir, la poesia que els romans escrivien sobre la pedra. I això s’ha convertit en una part de la meva vida quotidiana aquí”.

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografia: Pere Toda (@ptodaserra a Instagram)

Compartir:
back-to-top