Conviuen amb tota mena de relíquies del passat, busts i templets, fins i tot una mòmia, però en la seva proposta artística hi ha la visió de qui planteja la cultura amb càrrega de profunditat: la invocació a les essències per intentar donar resposta a qüestions fonamentals per al nostre temps. L’aposta de Jesús Mendiola i Emma Zahonero és MV Arte, un taller especialitzat en la conservació i restauració d’obres d’art que els últims anys ha preparat materials espectaculars per a Tarraco Viva, el festival de reconstrucció històrica d’època romana de Tarragona.
L’especialitat del Jesús i l’Emma són rigoroses aplicacions de tècniques d’arts plàstiques que s’utilitzaven a l’Antiguitat, unes demostracions d’alt valor artístic i pedagògic que van molt més enllà del fons de teló, i que donen contingut al festival. Fa dos anys MV Arte ja va deixar empremta tornant els colors originals en l’August de la Prima Porta, fruit d’una intensa investigació prèvia. En l’edició de 2016, el taller torna a ser protagonista amb un conjunt de peces que ajudaran a traslladar el públic de Tarraco Viva a la fusió de cultures que es va produir fa 2.000 anys a Egipte, sota domini de Roma.
La fusió cultural és l’antítesi de la imposició, la tendència més allunyada de la seducció, que és la manera de fer divulgació de la Història que ha interioritzat el festival i que l’ha posicionat davant del públic. “Tarragona és una ciutat amb un llegat envejable, no exclusivament d’època romana, i el patrimoni ha demostrat que pot ser una marca de ciutat amb capacitat per generar recursos. El revulsiu ha estat Tarraco Viva, que ha inventat una nova manera d’explicar la història, amb narracions de temes molt variats, i mobilitzant en un mateix esforç a experts de moltes disciplines“, explica Emma. Més de cent mil espectadors acrediten cada any l’encert de la proposta.
Zahonero i Mendiola es van conèixer estudiant Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid i va ser vivint a Cantàbria, a principis de la passada dècada, quan van tenir coneixement de Tarraco Viva. “Fent un taller de plàstica romana en el lloc arqueològic de Julióbriga, a Cantàbria, ens van recomanar que coneguéssim el festival de reconstrucció històrica de Tarragona. Ja llavors ens van dir que era el millor d’aquestes característiques que es feia a Europa“, explica Zahonero. Aquest primer contacte va ser tot un descobriment per a la parella. MV Arte es va instal·lar a les comarques de Tarragona el 2007, i ha col·laborat de forma sostinguda amb el festival des de l’any 2008.
El taller es dedica a preparar edicions facsímils d’obres antigues per a museus i, sobretot, a treballs de conservació d’originals, la majoria peces històriques que són propietat de l’Arquebisbat de Tarragona. MV Arte ha intervingut a més en la fase més recent de restauració de la Catedral de Tarragona, i ha dirigit entre d’altres els treballs que han permès recuperar la disposició i els colors originals que tenia l’esplèndid retaule gòtic de la Capella dels Sastres (segle XIV), un dels atractius del Temple. Per a Jesús Mendiola, però, bona part del patrimoni més valuós de Tarragona segueix ocult al públic sense explicació.
“Hi ha llocs que treuen molt rendiment al que tenen. El terratrèmol va deixar a Lorca sense museu arqueològic, per exemple. L’han reconstruït i han fet un projecte de ciutat, involucrant a tots. Tarragona té un gran potencial. Ha de prendre exemple. Em resulta estrany que la brutal col·lecció de tapissos de la Catedral no estigui a l’abast del públic, o que alguns palaus de la ciutat estiguin tancats. Creiem que Tarraco Viva és una llavor amb capacitat per sacsejar a la ciutat, crear discurs, experiència de gestió i desenvolupar aquest potencial. Però, sobretot, cal no oblidar regar aquesta llavor“, afirma Mendiola.
Els materials que han estat preparant el Jesús i l’Emma els últims mesos brillaran amb llum pròpia en la divuitena edició de Tarraco Viva. El taller participa de manera directa en dos espectacles de nova producció: Mòmia. El viatge al més enllà (en col·laboració amb Argos Serveis Culturals), sobre el procés de la momificació dels difunts a Egipte; “Sopant a les portes de Duat” sobre el banquet funerari egipci i “Mirades d’eternitat. Els retrats del Faium“, (juntament amb amb Argos i Projecte Phoenix), sobre una sèrie de retrats funeraris que representen el punt de trobada entre la cultura egípcia i la romana.
Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografia: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)
