El Lluc té set anys i molts motius per fardar de mama. La Núria Serrano és directora del Minipop, un petit gran festival pensat en clau familiar on grans, petits, tiets i tietes troben un espai per divertir-se plegats. Música, fira, tallers… el còctel de cultura i bon rotllo creat per l’Associació de Mares Tecletes en espais emblemàtics de Tarragona funciona, atreu cada cop més públic i ja va per la tercera edició, tota una fita en els temps que corren. “El festival interessa a la gent perquè és útil, perquè parteix d’una necessitat compartida per molts pares. Les criatures ens omplen molt, però també són absorbents. Un dia t’adones que t’estàs quedant sol, que has anat perdent relació amb altra gent…”, explica. Contra l’aïllament, Minipop!
No és el pressupost, el punt fort del festival. És la gent que el mou. Gent inquieta com la Núria, la Noe, l’Ivan o la Marga, i així fins a una quinzena de persones que posen tota la seva empenta i destresa professional –hi ha des dissenyadores a músics, passant per arquitectes i periodistes– al servei d’un projecte que vol anar molt més enllà d’una proposta d’activitats. El Minipop és el gran aparador de Tecletes, una associació que planteja viure la maternitat “de forma activa, divertida i compartida”. El conjunt d’actuacions, tallers, espectacles i activitats pedagògiques programades dins del festival rema de forma coherent en aquesta direcció.
Grans festivals europeus, com els concerts del Hyde Park a Londres o el Sonar, a Barcelona, aposten de forma decidida per espais complementaris on hi tenen cabuda totes les edats i que fomenten les experiències creatives en família. El Minipop s’ha inspirat en l’èxit d’aquestes propostes i les ha passat pel sedàs. Bona part de les idees que donen forma al festival brollen de forma desordenada al llarg de l’any del cap de la Núria, i també de la seva parella, el músic Lluís Gavaldà, que ajuda fent de programador. Tots dos porten la faràndula a les venes. El Lluís, com a cantant i compositor dels Pets, amb una trajectòria artística que voreja els 30 anys. I la Núria, que atresora també una llarga experiència, però darrera els escenaris.
Cada dissabte, la Rambla de Tarragona va plena d’avis, joves, parelles amb i sense nens… Però només el Minipop garanteix festa a tothom el proper cap de setmana al passeig de les Palmeres i al Serrallo, dos espais de privilegi, besats per llum i la brisa mediterrània.
“Tenir criatures no disculpa ser avorrit, fer el mateix de sempre. Proposem activitats al gust de tots, petits i grans. Però el Minipop és més que això: és punt de trobada entre la gent, gent de vegades molt diferent, com passa per festa major”, explica Núria Serrano, que observa amb emoció com el festival és capaç de trencar cotilles socials i té cada cop més poder de convocatòria. “Muntar tot això és una feinada. Però acabem tan rebentats com satisfets. Sintonitzem i ens coneix cada cop més gent, que és del que es tracta, i la xarxa Minipop va creixent, fent-se gran”, afirma la Núria. Com el Lluc, també cada dia més gran i orgullós de la seva mare.
Web del Festival Minipop
Programa del Festival Minipop 2013
Blog del Minipop
Facebook del Minipop
Twitter del Minipop
Instagram del Minipop
Text d’ Oriol Margalef
Fotografia de Rafael López-Monné
