Des de les escales d’accés a la torre del Pretori de Tarragona, l’escultura de Cèsar August(63ac-14dc), amb el Mare Nostrum al fons, esdevé majestuosa i plena de simbolisme.
No en va, la vinculació de l’emperador romà amb Tàrraco va esdevenir summament important per a la ciutat.
Si bé el seu llegat no va ser immediat, el rol de Tàrraco, en el context de l’Imperi, va evolucionar, va guanyar pes i van créixer els equipaments i les infraestructures de la ciutat.
L’excel·lent climatologia, l’emplaçament a recer dels vents del mar Mediterrani i la seva història, vinculada a l’Imperi romà…
Aquests podrien ser alguns dels factors que van jugar a favor de convertir Tàrraco en residència d’un emperador.
Mai, fins aquell moment, un sobirà havia decidit viure més enllà dels murs de la capital de l’Imperi.
Però Cèsar August va fer-ho entre els anys 26 i 25ac, després d’un esgotador viatge a Cantabria, on el clima va fer que emmalaltís.
Cèsar August i la Tarraco de llavors
La Tàrraco que va rebre a Cèsar August estava bastint el Fòrum de la Colònia i, possiblement, també l’Aqüeducte (Pont del Diable).
Mentre, la Part Alta acollia, molt probablement, un campament romà. “Ningú pot dir on es va allotjar Cèsar August” afirma Magí Seritjol, director del festival Tàrraco Viva.
Tanmateix, s’especula que ho hauria fet a la Part Alta.
Fins i tot, que podria haver descansat en una vil·la molt prop de la ciutat com la vil·la dels Munts, a Altafulla, que decennis més tard també allotjaria a l’emperador Adrià.
Si bé la influència de Cèsar August a Tàrraco no es pot traduir directament en la construcció d’equipaments o infraestructures.
Paco Tovar, historiador i copropietari de l’empresa de guies turístics Argos Serveis Culturals, diu que és inevitable parlar de la transformació i el salt de Tàrraco gràcies a l’emperador.
Un impuls que va permetre materialitzar, dècades després, obres com l’Amfiteatre, el Circ o el propi temple d’August, al subsòl de la Catedral de Tarragona.
L’herència de l’emperador Cèsar August és encara present a la ciutat.
Celebracions al voltant de Cèsar August
Ara escau el bimil·lenari de la seva mort, una efemèride que arriba després d’anys de restauracions del patrimoni romà de Tàrraco.
La tasca s’ha desenvolupat, en bona part des del festival Tàrraco Viva, per donar a conèixer la història i el paper de la societat romana en la nostra cultura.
Precisament des de Tàrraco Viva, que se celebrarà el proper mes de maig amb una edició commemorativa especial.
S’ha elaborat un programa que persegueix divulgar i redescobrir la figura de Cèsar August.
“Va ser un emperador fascinant en l’àmbit polític –va governar l’Imperi durant quatre dècades–, però també en el social, cultural…” assenyala Magí Seritjol.
Mentre, posa l’accent en el personatge “i com estava captivat per les màscares i en com les utilitzava en la seva vida diària com a polític i en les seves relacions personals”.
El misticisme
Ara bé, si voleu saber més coses de la figura d’en Cèsar August més enllà de les pedres, l’historiador Paco Tovar és agosarat.
Afirma que “el culte a Cèsar August ha estat present en la història de la ciutat cada 23 de setembre –festivitat de Santa Tecla–, i també el 19 d’agost –la data de la seva mort–, on a Tarragona se celebra la festa major petita en honor a Sant Magí”.
Dues dates, dues coincidències?
Tovar respon “és molt possible que l’home cristià busqués un argumentari per la celebració romana”.
Davant la mateixa pregunta, Seritjol somriu i deixa anar un “qui sap! Potser…”.
Sigui com sigui, August continua seduint dos mil anys després de la seva mort.
I de ben segur que continuarà protagonitzant milers d’històries que, com a turistes curiosos, haurem de seguir.
Per aquest motiu, al bloc Tarragona Experience seguirem l’empremta d’August durant els dotze mesos d’aquest 2014.
Ho farem amb una sèrie de reportatges que ens permetran conèixer amb més detall al fascinant personatge, al polític; però sobretot, ens faran gaudir amb la seva relació amb la història d’aquesta ciutat.
Per Gemma Casale (@casalesi a Instagram)
Fotografia: Pere Toda
