El Rei vesteix de ploma a Tarragona. Des de la recuperació popular de la festa a principis dels anys vuitanta, el Carnaval a la ciutat s’ha convertit en una de les celebracions al carrer més emblemàtiques a Catalunya, un còctel ritual on conviuen el caràcter més provocatiu, disbauxat i irreverent de la celebració tradicional, amb la filigrana tèxtil, el lluïment i el glamour més fantasista de les grans coreografies. Marc Pedraza, ballarí professional i carnavalero de pro, identifica el costat més espectacular d’un sarau que toca la fibra farandulera dels tarragonins. Professional del ritme, la rumba i el chachachá, el Marc va quedar magnetitzat fa vuit anys per la màgia de les desfilades. I el 2013 va exercir amb tota pompa com a Rei del Carnaval.
Tarragona no té sambòdrom: té rambles. Carrosses, disfresses, confeti i ritme, molt ritme musical treuen cada any a milers de persones al centre de la ciutat, en una farra pletòrica de simbolisme, que arrela en el caràcter llatí de Tarragona i que té el seu origen en antigues celebracions paganes. De la glamorosa Rua d’Artesania a l’esbojarrada Baixada del Pajaritu, de les solucions alcohòliques del Doctor Mistela al foc expiador de la Bóta, el Carnaval de Tarragona enganxa. I si no, preguntin al Marc Pedraza, que als seus 24 anys ha aparcat la seva carrera com a ballarí de saló i ha fet d’aquesta gresca ciutadana el seu mode de vida. A seva escola de ball, Nou Ritme, es preparen durant tot l’any els vestits i les coreografies que els dies de celebració lluiran una seixantena de persones amb la comparsa del mateix nom.
De caràcter exigent i molt competitiu, Pedraza és malgrat la seva joventut el líder dels seus, el referent indiscutible, el messies de Nou Ritme. El seu criteri artístic va portar aquesta a ser l’escollida per organitzar el Seguici del Rei Carnestoltes el 2013, i ell mateix va tenir l’honor de ser Rei del Carnaval. Amb l’ajuda d’un estret equip de col·laboradors, el Marc crea els espectacles, confecciona els vestits i dirigeix als assajos d’un grup molt heterogeni, tant per edat com de procedència social, però al que uneix la passió per les desfilades. “El Carnaval és la gran boda de Tarragona. Tothom vol sentir-se guapo i especial. El meu objectiu és fer-ho possible, que la gent gaudeixi”, afirma.
Però com diuen les àvies, qui vol lluir ha de patir. En l’ona d’altres agrupacions de la ciutat, Nou Ritme ha fet una aposta per la qualitat, un esforç que implica moltes hores de creació artística, preparatius i assajos. En el cas de la comparsa liderada pel Marc, destaca a més l’aconseguida expressivitat corporal dels ballarins, un resultat darrera el qual hi ha moltíssimes tardes de feina al local. La sana –i no tan sana– competitivitat entre comparses en busca del reconeixement i els premis de l’organització del Carnaval implica a milers de persones i està elevant el llistó artístic i tècnic de la celebració. Tot i la tradicional projecció que té la festa en altres ciutats, Pedraza afirma sense dubtes: “avui per avui el nostre Carnaval és per qualitat un dels tres més importants de l’Estat”.
De fet, tothom reconeix l’espectacularitat creixent del Carnaval de Tarragona, en especial les multitudinàries desfilades de dissabte i diumenge, que convoquen a milers de persones als carrers del centre, i la gran gala de la Disfressa d’Or, la vistosa exhibició dels reis i reines de les comparses que cada any esgota totes les localitats al Palau de Congressos.
La fastuositat dels actes, saraus i espectacles del Carnaval a Tarragona atreuen cada any més visitants, un interès que va més enllà del propi entorn de la ciutat, i que alimenta l’autoexigència de les comparses. Malgrat tot, el debat és obert. Els defensors de l’esperit satíric de la festa censuren la falta de contingut crític, la superficialitat del lluïment pel lluïment. Marc Pedraza destaca la bona convivència entre les dues maneres de viure aquests dies, i reivindica la “funció social” del Carnaval més elegant.“Amb l’esforç de tots estem oferint a la ciutat el més gran espectacle que té Tarragona. Molta gent ho passa malament en plena crisi, i el Carnaval els ajuda a evadir-se”. Conclusió: qui no és feliç és perquè no vol. I ja arribarà la Quaresma!
Més informació a: www.tarragona.cat
Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografies: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)
