Poseu-vos en situació. Ens trobem a l’any 70dc i Roma bull d’excitació per les notícies que arriben d’ultramar. Tit Flavi Vespasià, fill de l’emperador Vespasià, ha aconseguit aplacar, després de set anys de guerres, l’anomenada revolta dels jueus. Després del triomf, arrasa i saqueja el segon temple de Jerusalem, i al seu lloc hi instal·la el quarter de la Legio X Fretensis. Honor i gloria…i diners per a les necessitades arques de la capital de l’Imperi. Amb la feina feta, el deure complert i els màxims honors, Tit Flavi s’embarca d’Alexandria cap a Roma on el seu pare li prepara una rebuda com els déus manen.
Aquells de vosaltres que el divendres 5 o el dissabte 6 d’agost estigueu a l’Amfiteatre de Tàrraco, podreu veure i viure en directe l’espectacle de recreació històrica ‘Un Triomf a Roma: La celebració d’una victòria militar’ que representaran els grups locals Projecte Phoenix, Nemesis Arq i Thaleia, acompanyats pel principal grup d’investigació de música romana, els italians Ludi Scaenici. ‘Un triomf a Roma’ és la principal novetat i el plat fort de la present edició de Tarragona Història Viva.
Però, què era el Triomf? El Triomf no era més que l’entrada solemne i apoteòsica a Roma d’un general victoriós, a qui la pàtria volia recompensar el seus esforços i reconèixer i premiar els seus èxits. Pròpiament és una festa religiosa, un acte oficial d’acció de gràcies del vencedor a Júpiter Òptim Màxim, patró de la ciutat.
Tanmateix, la pervivència del triomf en la nostra cultura és encara molt viva. O no és un triomf la desfilada del Barça quan guanya la lliga o la Champions? Fins i tot el seguici popular de les festes de Santa Tecla és una evolució del triomf romà.
Sabíeu que hi ha documentada una llista dels triomfs, des de l’edat arcaica fins l’any 19 aC?. Aquesta llista, anomenada fasti triumphalis, estava exposada a la vista dels caminants en una de les parets de la Regia (casa del Pontífex Màxim). El llistat es conserva avui a l’actual Palau dels Conservadors als Museus Capitolins de Roma.
La desfilada (pompa) triomfal
Però com anava la pompa triomfal? Quines pautes seguia?
El dia convingut pel Senat o per l’emperador, el general victoriós, que havia esperat (de vegades durant mesos) al Camp de Mart amb el seu exèrcit, entrava a Roma amb tots els elements d’aquesta cerimònia. La desfilada començava entrant per l’anomenada Porta Triumphalis, de la qual es desconeix amb exactitud la seva posició, però que probablement seria la porta més antiga de la ciutat. Després, la comitiva continuava pel Circ Flamini, el Forum Boari, el Circ Màxim, la Via Sacra, creuant el Fòrum Romà i acabava al Capitoli davant del temple de Júpiter.
A tot arreu del trajecte, els carrers i les places estaven guarnides amb garlandes, els temples eren oberts i de tots els altars pujaven cap el cel columnes d’encens.
La comitiva l’encapçalaven els senadors i magistrats, en representació del Senat i el poble de Roma, als quals seguia una banda de trompetes. A continuació, venien els carros que transportaven les despulles i el botí pres a l’enemic. Aquesta mostra de força i poder anava acompanyada de pancartes amb el llistat de les ciutats i els territoris conquerits, seguides dels portadors de corones i ofrenes d’or ofertes per reis i pobles aliats.
Els següents en l’odre de la desfilada eren els bous i animals que havien de ser sacrificats. Els bous havien de ser blancs o amb una taca blanca al cap. Portaven els corns daurats i un triangle representant un àguila, símbol de Júpiter. I rere els animals, els cabdills enemics i altres presoners que, un cop arribats al Capitoli, eren executats, els primers, i venuts com a esclaus, els segons.
Després venien els lictors amb els fasces, els portadors de vasos i pebeters amb perfums, i els músics, que precedien el carro del triomfador tirat per quatre cavalls blancs. Aquest anava vestit amb la túnica palmata (túnica porpra amb motius de palmes daurades) i la toga picta (toga amb estels i motius geomètrics de color daurat). Al cap hi portava la corona de llorer (símbol de Mart), a la mà esquerra una branca de llorer, i a la dreta el ceptre amb l’àguila símbol de Júpiter. La cara i les mans estaven pintades de color taronja, com el color de la primitiva estàtua de terracota de Júpiter i color dels immortals. Tota aquesta indumentària era coneguda com l’ornatus jovis o ornatus triumpahlis, i un cop acabada la pompa era retornada al temple de Júpiter on es guardaven.
La pompa la tancaven els soldats amb els seus distintius i les condecoracions i corones de llorer al cap. Els legionaris anaven cridant: Io triumphe! (heus aquí el triomf!).
Un cop acabada la pompa al Capitoli, el triomfador immolava les víctimes (bous) i tot seguit oferia un banquet als seus convidats, un per a senadors i magistrats, i un altre per als seus soldats, els amics i el poble en general. Si bé inicialment la festa durava un dia, a l’augmentar el botí de guerra, el general triomfador podia allargar les celebracions.
El triomf que es recrearà els dies 5 i 6 d’agost a l’Amfiteatre de Tàrraco no fa referència a cap en concret, tot i que una gran part està treta dels relleus de l’Arc de Triomf bastit en honor de l’emperador Tit pel seu triomf sobre els jueus i dels textos de Flavi Josep (“La guerra dels jueus”). Què, us ho perdreu?
PROGRAMA COMPLET DE TARRAGONA HISTÒRIA VIVA
Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografies: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)
