Joan Negrié, de trenta-quatre anys, en fa quinze que es dedica professionalment al teatre, i més de vint que puja als escenaris. Ho porta a la sang. El recordo a La marató de Nova York, una de les darreres obres en què ha participat, corrent sense parar l’hora i pico que dura l’obra. Corrent i interpretant. Es nota que està en forma.
En Joan, amb l’Oriol, la Maria, l’Octavi, la Paloma, la Yolanda i en Ramon són l’essència actual de la Sala Trono. Actors, però també promotors. “L’any 2011, quan portàvem una dècada duent teatre de primera línia a la sala Trono, vam proposar-nos fer un pas més. Per què no podíem portar altres espectacles que, per les seves característiques o dimensions, es quedaven petits a la Trono? Vam decidir que volíem presentar noves propostes escèniques en espais més grans i obrir-los a la ciutat. Així és com va néixer el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT)”.
Abans, el FITT va prendre el Festival d’Avinyó de model. “Quan vam ser per primera vegada a Avinyó vam dir-nos: això és el que volem per a Tarragona”. A més, tot hi jugava a favor: dues ciutats agermanades; dos alcaldes amics; una història i un patrimoni amb molts paral·lelismes; uns espais culturals similars… I va arribar la primera edició. “En el primer any del FITT –recorda en Joan Negrié– la gent al·lucinava amb aquesta proposta. Els frapava, per exemple, veure interpretar una obra de nit a la Capçalera del Circ romà”.
La segona edició del Festival Internacional de Teatre de Tarragona aterra a Tarragona del 26 al 30 de juny amb un cartell de molts quirats. “El públic trobarà, per damunt de tot, un augment en la qualitat dels espectacles, i descobrirà nous espais teatrals, com el Col·legi d’Arquitectes, les Voltes del Pallol o Casa Canals. La gent trobarà una dinàmica més festivalera”, diu Negrié, que destaca que “per aconseguir aquest clima organitzarem algun sopar previ en algunes obres i convidarem a la gent a comentar-la amb els actors, un cop acabada, tot prenent alguna cosa”. Com una mena de tercer temps, en el rugbi, però en aquest cas entre actors i públic. “Volem que la gent senti realment que està en un festival; que se senti part de la comunitat i que el visqui”.
El FITT té caràcter bianual i una estructura bàsicament humana. “És la suma d’esforços, d’invertir-hi temps i diners, i de comptar amb la complicitat de les companyies que abarateixen els preus conscients que el festival pot esdevenir un gran aparador per a ells”, diu Negrié. I és que en el context de crisi en què ens trobem, cal filar prim.
Bona prova d’això és el projecte Verkami de la Sala Trono amb el FITT. No es tracta tant d’un micromecenatge sinó una venda anticipada d’entrades. A partir d’una quantitat, t’assegures l’entrada i que aquesta serà més reduïda. Per tant, paga la pena. I a l’organització els ajuda a tenir un control més exhaustiu de la venda d’entrades, per si cal reprogramar algun espectacle o ampliar aforaments. El projecte Verkami ha superat amb escreix les previsions inicials. Primera victòria.
El FITT a les xarxes socials:
Programació del FITTCAT
Facebook del FITTCAT
Twitter del FITTCAT
Text: Ivan Rodon (@irodon)
Spot del FITTCAT 2013
