El París dels mandarins

Ruta Pin i Soler

Agrada als francesos divulgar la seva literatura i la seva civilització. I fan bé. Les lliçons més interessants del curs d’estiu a què vaig assistir fa uns vint-i-cinc anys a l’Alliance Française de París van ser les que relacionaven el paisatge de la ciutat amb els escriptors. Les impartia, just a l’hora de dinar, un professor despentinat i barbut que parlava assegut al respatller d’un banc de la primera fila de l’aula i que, des del primer dia, ens va invitar que mengéssim tranquil·lament l’entrepà mentre ell ens llegia fragments de les novel·les de Patrick Modiano sobre garatges obscurs, i ens situava, sobre un plànol precari – a l’època, res de power-point!-, els cafès de Saint Germain-des-Prés on s’instal·laven a escriure Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir. Uns anys més tard, l’escriptor Adam Gopnik ens recordava, a “A Tale of Two Cafes”, que va ser el cafè Les Deux Magots, decorat amb les escultures de dos mandarins, i no pas el Café de Flore, el que va acollir les tertúlies dels filòsofs parisencs dels anys quaranta i cinquanta.

Tanco el parèntesi -potser poc oportú-, i torno al tema de l’experiència de les rutes literàries que vaig conèixer en aquelles classes tan informals que eren, al mateix temps, tan instructives. L’aproximació a la ciutat a través de la paraula de l’escriptor admirat dóna al visitant una particular vivència del paisatge que l’acull, sense estereotips, nodrida pels punts de vista de qui sap transmetre les emocions amb les eines de la literatura.

Fa molt pocs dies, l’associació “Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català” ha posat al nostre abast l’aplicació “Mapa Literari Català” que permet descarregar al mòbil o a la tauleta unes rutes literàries molt atractives. Aquesta “App” serà de gran ajuda per al turista que vulgui endinsar-se en els pobles, ciutats i paratges naturals dels Països Catalans de la mà dels nostres millors poetes, dramaturgs, novel·listes i assagistes.

Pel que fa a la implantació de les noves tecnologies al turisme, la Generalitat de Catalunya hi està a sobre, i l’adaptació dels establiments de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya a l’ús avançat de les noves tecnologies és una de les finalitats del Decret 66/2014, de 13 de maig, de regulació dels Serveis d’Informació, Difusió i Atenció Turística de Catalunya, d’acord amb el Pla estratègic de turisme de Catalunya 2013-2016.

L’AppMapa Literari Català” és doncs molt oportuna, i ens era molt necessària. Esperem que la trentena de rutes que ofereix a l’actualitat es pugui ampliar i que la visita dels racons de la ciutat de Tarragona es pugui fer ben aviat amb l’ajuda dels escriptors que l’han estimat. La literatura catalana pot ser, també, una bona guia per al turista. Amb paraules de l’escriptor Adam Gopnik, abans citat, “No som captius de les nostres llengües, sinó ciutadans dels nostres idiomes“.

Text: Isabel Baixeras Delclòs, advocada.

Compartir: