Gabriella Nonino, viatgera, editora web i blogger: “Santa Tecla és l’expressió cultural perfecta”

Gabriella Nonino / ©Rafael Ló—pez-MonnéŽ

Autor prolífic, dotat d’una imaginació exuberant, el veronès Emilio Salgari (1862-1911) va escriure infinitat de novel·les, la majoria ambientades en llocs remots i exòtics com les protagonitzades pel pirata Sandokan, que mai va tenir ocasió de visitar. En la seva profunda admiració juvenil per Salgari i l’ànima aventurera, la siciliana Gabriella Nonino ha consagrat la seva vida al viatge, una translació física i mental de caràcter permanent al llarg dels anys que l’ha dut a viure de forma intensa a tants llocs com s’ha establert, des d’Israel a Kènia, passant per Tailàndia, Indonèsia i Austràlia. Gabriella va enamorar-se fa tres anys de Tarragona i es va instal·lar en un àtic amb terrassa a la Part Alta, un mirador privilegiat on veu la llum el Tarragona Blog, la seva declaració d’amor “nòmada” a la intensa activitat social de la ciutat.

Quan no viatja físicament, Gabriella, que es dedica de forma professional a l’edició de webs, ho fa a través de la xarxa. I és de fet a través d’Internet, reconeix, que estant instal·lada a Londres va descobrir Tarragona, una ciutat que ha superat de llarg les seves expectatives. “Vaig arribar un dia que hi havia una protesta a la plaça de la Font. Hi havia molta gent compartint la seva indignació per les retallades, però el to de la reivindicació era serè i al mateix temps festiu, una complicitat entre les persones difícil d’explicar i diferent a tot el que jo havia vist. Encara taral·lejo la música, L’Estaca de Lluís Llach. Va ser com presenciar el meu enamorament”, explica Gabriella, que va vendre el pis a Anglaterra i es va convertir en devota de tota expressió de vida cultural a la ciutat, com demostra el seu brillant relat fotogràfic al Tarragona Blog.

El nervi històric de la ciutat es fa més que evident en la configuració monumental de la Part Alta, l’antic recinte emmurallat. Les nombroses restes romanes, catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, expliquen pedra a pedra i junt amb altres edificis i espais de construcció posterior com s’ha forjat la identitat de la localitat i el seu entorn d’influència. Tanmateix, per a Gabriella, el més important a Tarragonano és el que ha estat, sinó el que vol ser”: la preeminència d’un moviment de base social molt actiu, que té per objectiu compartir i fomentar l’orgull de ciutat, i que de forma sostinguda mobilitza a desenes de milers de persones a través d’un gran número d’activitats de to festiu i integrador, des dels castellers als grups de reconstrucció històrica. “La primera vegada que vaig assistir a la festa major Santa Tecla vaig al·lucinar: la riquesa dels actes, la participació massiva, l’evolució de la pròpia festa… És més que una representació social, és una expressió cultural complerta, perfecta”, afirma.

Gabriella es relaciona, gaudeix, sintetitza. Comunica la seva passió per Tarragona i els tarragonins. Ha travat amistat amb persones que mantenen una estreta relació intel·lectual amb l’entorn –arqueòlegs, gestors culturals, cuiners…-, un grup d’afinitat filantròpica amb qui comparteix l’espectacular terrassa de l’àtic i una explosiva grappa feta pel seu pare. Dóna la sensació que és en aquesta xafardera talaia, amb vistes de la Catedral, la immensitat del mar i la roba estesa dels terrats veïns, on la Gabriella ha passat de sentir-se atreta a estimar la ciutat que ha escollit per a viure. “Potser Tarragona no és la ciutat més bonica del Mediterrani, però genera una coreografia de gent fantàstica, implicada fins les vísceres, en una barreja de pragmatisme, orgull i ideal romàntic, que confereix a aquest lloc una personalitat única, la d’una bèstia mitològica, la força interior de la qual rau en les persones que l’habiten”, sentencia.

Han passat tres anys des de que va establir-se a la ciutat. El seu coneixement sobre les formes de vida a la ciutat s’han aprofundit. Gabriella s’ha adaptat al ritme i percep que, després de tant voltar el món, a Tarragona s’escriu la seva etapa vital més important. “La meva obsessió al llarg dels anys ha estat descobrir les coses de forma diferent. La meva història d’amor s’ha fet completa aquí. La meva vida és un viatge inacabat, però aquí em sento a casa”, assegura. La seva estimació cap a Tarragona és ara raonada. També sincera: “És el lloc ideal per explicar la Història i què és el Mediterrani. Ara només falta que ens ho creguem una mica, una mica més”.

Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografies: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)

Compartir:

Deixeu un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Els comentaris que inclogueu seran públics. Per a qualsevol modificació de la informació que publiqueu, podeu adreçar-vos a: turisme@tarragona.cat

Tractament de les dades personals
Responsable: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona.
Finalitat: publicar el vostre comentari o la vostra opinió al blog.
Legitimació: consentiment .
Drets: accés, limitació, rectificació, oposició, portabilitat i supressió. Es podran exercir mitjançant sol·licitud presencial o per correu ordinari a l'Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana (OMAC) de l'Ajuntament (plaça de la Font, 1 - 43003 Tarragona), o mitjançant instància telemàtica específica de drets de protecció de dades a la seu electrònica.
Més informació del tractament: podeu consultar https://www.tarragonaexperience.com/politica-de-privacitat/

un × cinc =

back-to-top