Antoni Martí i Franquès (Altafulla, 1750 – Tarragona, 1832), l’eminent químic que va viure a cavall dels segles XVIII i XIX, ha ressuscitat en ple segle XXI. Tocat amb un bicorn –o capell de dues puntes–, i abillat amb camisa blanca, jupetí i calçons negres i mitges blanques, se’l pot veure atrafegat com sempre pels espais que freqüentava a la ciutat farà uns dos segles enrere: a l’Antiga Audiència –llavors Societat d’Amics del País–, a Casa Castellarnau, al Pla de la Seu o al número 8 del carrer Santa Anna, on residia, i on ara hi ha el Museu d’Art Modern.
Aquest viatge a través del túnel del temps arriba de la mà d’Itinere Turisme i Cultura que, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha configurat una nova ruta guiada per redescobrir als ciutadans i visitants alguns espais de la ciutat alhora que es recupera i dignifica la figura d’aquest geni, tarragoní d’adopció, per bé que va néixer a Altafulla. El Martí i Franquès coetani és l’enginyer i antropòleg Jaume Martell (Santa Coloma de Queralt) que fa mesos que es posa en la pell de l’insigne químic. En Jaume Martell i Itinere han programat pels estudiants universitaris, coincidint amb la Setmana de la Ciència, aquesta ruta guiada pel mateix protagonista, que després tindrà continuïtat per al públic en general, els dissabtes de cada mes.
La visita comença al Camp de Mart (per bé que a la gent se la cita a l’esplanada del Portal del Roser), al voltant d’un garrofer. Som al 1793, i un jove Martí i Franquès, que a més de químic era un expert en botànica, comença a delectar-nos amb els seus coneixements. La introducció serveix per presentar el personatge i el seu lligam amb la terra. Val a dir que Martí i Franquès va ser també un gran terratinent, tenia garrofers –llavors amb molt valor– i oliveres, i es va convertir en el primer productor de cànem de Catalunya. Entre explicacions científiques i polítiques també hi ha moments per a les confidències, i així sabem que es va casar amb la vallenca Isabel Móra. Per cert, un dels seus cavalls de batalla seria reclamar una carretera entre Tarragona i Valls.
La primera parada és a pocs metres de distància, a l’Antigua Audiència, que a finals del segle XVIII acollia la Societat d’Amics del País. Aquí, en Martí i Franquès ens parla de política, dels seus viatges i de la necessitat d’infraestructures que tenia el país en aquella època, en comparació amb França, per exemple.
A escassos cent metres, Martí i Franquès torna a aturar-se per entrar a Casa Castellarnau. És una excel·lent oportunitat per descobrir aquest històric i noble immoble acompanyats per un coetani que sembla reconèixer cada racó. Després de recórrer les diferents estances de la casa, Martí i Franquès ens separa per grups al pati interior i comença una sèrie de juguesques científiques. Aquí ens explica la teoria dels quatre elements, els diferents tipus d’aire i que l’aigua està formada por dos aires: l’aire vital (l’oxigen) i l’aire inflamable (l’hidrogen). Antoni Martí i Franquès va ser el científic que va determinar que la proporció de l’oxigen en l’aire atmosfèric era constant, del 21%.
La ruta continua pels carrers de la Part Alta fins a arribar a les escales de la Catedral, on el protagonista ens explica que davant la imminent entrada de les tropes napoleòniques es va allistar a les milícies urbanes per defensar la ciutat.
S’acosta el final. Portem gairebé una hora i quart i ens trobem davant del Museu d’Art Modern, el palauet que va ser casa seva, al carrer Santa Anna. Aquest era el seu gran centre de treball i experimental. L’Arxiu de Tarragona conserva encara una part important del material, per bé que la majoria va ser cremat i destruït durant el setge de la Guerra del Francès. El mateix Martí i Franquès va ser ferit en l’atac, per bé que viuria encara uns quants anys més, fins al 1832.
Més informació:
http://www.turismedetarragona.com
http://www.turismedetarragona.com/escolares_secundaria.html
Articles relacionats
http://www.fetatarragona.cat/2014/10/29/marti-franques-un-pioner-de-la-ciencia/
L’experiment de Martí i Franquès sobre la composició de l’aire from Universitat Rovira i Virgili on Vimeo.
Text: Ivan Rodon (@irodon)
Fotografies: Pere Toda
