Sèneca deia que la saviesa és l’única llibertat. Magí Seritjol va començar a conrear-la de ben petit, devorant pàgines d’història a la biblioteca. I ho segueix fent ara, en plena era digital, aprenent sempre, assimilant coneixement, i sobretot, compartint-lo. Tarraco Viva, el festival que dirigeix, funciona com una gran xarxa social al servei de la divulgació i la reflexió històrica. La cultura, generosament compartida, multiplica el seu efecte transformador. “I se’ns fa tan necessària com tenir un plat a taula”, diu Seritjol.
Honestedat, habilitat per explicar els fets sense complexes, senzillesa en la posada d’escena, capacitat per generar empatia amb el públic… Salvant les distàncies i els gèneres, Tarraco Viva és la petja que va deixar John Ford al cinema: una narració neta, sense artificis, sobre les virtuts i les misèries que ens fan humans. Com Centaures del desert (1956), clàssic entre els clàssics, el festival romà és el relat d’una cerca constant, sense treva, sense descans, que a mesura que avança planteja nous interrogants. La història d’una necessitat: saber qui som.
Amb més de 2.000 anys d’Història –també, d’històries-, Tarragona és un dels millors llocs per descobrir de què estem fets. El port, en actiu des d’època romana, ha estat un anar i venir de mercaderies, idees i valors que han deixat pòsit a la ciutat. En el caràcter de la gent hi ha l’essència d’un Mediterrani divers i de tots, bressol de civilitzacions des de fa milers d’anys. Per a Magí Seritjol, membre d’una família de pescadors del Serrallo, el ‘Mare Nostrum’ ha estat a més una font inesgotable d’aliment i experiències. El teló de fons d’un Tarraco Viva que s’explica, en gran part, coneixent la passió que sent la ciutat per les glòries passades.
També les virtuts del qui va ser fundador del festival el 1999 i ha estat al capdavant de les disset edicions que s’han celebrat. Format en Història, Seritjol es va dedicar professionalment bona part dels vuitanta a les arts escèniques com a guionista i ajudant de direcció, i fins i tot va ser director en una de les edicions de la Fira del Teatre de Tàrrega. Als noranta es va incorporar com a tècnic al Museu d’Història de Tarragona i va començar a treballar en continguts més enllà dels expositius, amb l’objectiu de connectar amb un públic més divers. “La conservació i la recerca científica no tenen sentit si no se’n fa divulgació adaptada a varis nivells”, afirma.
De la simbiosi entre disciplines a priori tan allunyades com la recerca històrica, les arts escèniques i la cerca d’un nou estadi de reconeixement al patrimoni romà de Tarragona va néixer Tarraco Viva. Inspirat en els grans festivals de re-enactment, propis de la tradició anglosaxona, el festival de Tarragona ha trobat la seva pròpia fórmula. La proposta inclou no només rigoroses reconstruccions teatralitzades del dia a dia a Roma, sinó també exposicions, visites guiades, col·loquis, demostracions gastronòmiques, tallers o cinema, actes que mobilitzen a més de 1.000 persones i serveixen d’aparador de Tarragona. Només l’any passat van motivar 123.000 espectadors a accedir a alguna de les activitats amb entrada.
“Amb el festival he lligat les meves dues passions: la història i la gestió cultural. Hem consolidat una línia, cada edició és un repte nou, i personalment tinc més il·lusió ara que al principi”, afirma Seritjol. Tarraco Viva treu suc no només a l’impressionant llegat romà de la ciutat. Ha teixit una notable xarxa de col·laboradors internacionals que posicionen Tarragona com a ciutat cultural, i ha sabut treure rendiment al veïnatge científic d’institucions com la URV o l’Institut Català d’Investigació Clàssica. La consideració i l’activitat econòmica que genera el patrimoni a la ciutat s’ha multiplicat. I també han crescut en experiència els diversos grups de reconstrucció històrica de la ciutat nascuts a rebuf del festival, però que cada cop més porten la marca Tarragona a d’altres cites culturals.
Més enllà de Tarraco Viva, l’objectiu és crear un tipus d’indústria que faci divulgació de la història a Tarragona, de forma coordinada amb la creixent oferta cultural a la ciutat. La finalitat és facilitar activitat que generi a la vegada recursos per destinar-los, entre altres, a la conservació, a la recerca i a la divulgació de la Història. Fer sostenible un gran cercle virtuós.
Fent una aposta de qualitat, útil a la societat, el festival ja ha demostrat que la cultura pot ser servei públic rendible: per cada euro invertit en genera vuit de retorn. Però el més important és sempre el fons i no la forma, insisteix Seritjol. “Cal saber on volem anar, tenir visió. I posar les idees i els projectes al seu servei. Mai a l’inrevés”, conclou.
