Va ser menjant calçots. Reunits al voltant d’un taula, amb la cara bruta i els dits mascarats, Mireia Esplugas va adonar-se que aquell grup de col·legues seus, doctors especialistes francesos, recordarien sempre aquell moment, i que Tarragona podia, havia de ser la seu del proper Congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia de la Mà. Abans de l’estiu, Esplugas va defensar la candidatura davant de rivals de gran entitat com Barcelona i Las Palmas, i al final es va sortir amb la seva: el Palau de Congressos de Tarragona serà seu de la trobada que tindrà lloc el 2019. Durant tres dies, la ciutat reunirà a mig miler d’especialistes en cirurgia de la mà, un públic prescriptor, que més enllà del debat professional valora les experiències d’allà on va.
“Tarragona és una ciutat de mida humana, ben comunicada, amb caràcter propi i bon clima. Vivim en un lloc de primera, de gran potencial, però ens falta l’orgull que tenen altres llocs per vendre’s… Jo estic convençuda que el món es mou amb petites empentes, i que tots, cadascú al seu nivell tenim possibilitats de fer coses en positiu, que reverteixin en més gent”. Quan parlem amb la Mireia Esplugas de seguida ens adonem que el títol d’ambaixadora li ve curt.
Dona activíssima, Esplugas posa els cinc en tot allò que fa. La mateixa passió amb que estima Tarragona, la ciutat on es va establir fa 13 anys, dóna sentit a tot allò amb què se sent realitzada, que és molt. Fora de la consulta en cirurgia de la mà, especialitat en la que és referent a nivell estatal i a la que dedica moltes hores, fa investigació científica, corre curses, canta gospel, i encara li queda corda per a la família i anar a buscar bolets, entre altres. La doctora Esplugas fa moltes acrobàcies a la vida, i no és en sentit figurat, perquè també forma part del grup de Falcons de Castellcir, una disciplina gimnàstica-esportiva que consisteix a fer construccions humanes, una mena de castells en horitzontal.
Les figures amb falcons requereixen equilibri i precisió, com les mans d’un cirurgià. Com les seves. Com les dels cinc cirurgians especialistes del mateix ram, residents a Tarragona, que s’han implicat en l’organització del congrés quan queden encara quatre anys per veure la llum. “Les coses s’han de fer ben fetes. Per això ens hi posem. La meva implicació és professional, però també personal. Vindrà molta gent a la que conec, d’aquí i de l’estranger. Serà un punt de trobada entre generacions dins a l’especialitat, i vull que els que vinguin trobin el Congrés profitós no només com a experiència professional, sinó que s’enduguin vivències en positiu. Treballant l’excel·lència del congrés, expliquem la qualitat del territori que l’acull”, explica.
La doctora Esplugas ha assistit els darrers vint anys a una dotzena de congressos de l’especialitat a les dues bandes de l’Atlàntic. “Tinc un arxiu obert on m’apunto coses, i tinc clar el que m’agrada i el que no. El programa científic ha de ser de qualitat sempre. Són les parts d’organització, la logística i les activitats programades les que marquen la diferència. A Tarragona tenim recursos per a enriquir els nostres visitants: tenim entorn, tenim història i tenim castells. Els nostres col·legues han de marxar amb ganes d’explicar coses”, afirma.
Tarragona Convention Bureau, departament que s’encarrega de promoure la ciutat com a destinació d’esdeveniments, presta suport tècnic a l’organització. El turisme de congressos, molt rentable per a les ciutats d’acollida, va viure un boom espectacular la dècada passada però ha notat una forta davallada durant la crisi. A Espanya hi ha actualment més de 90 palaus especialment dissenyats per aquestes funcions, la majoria entre 10 i 15 anys d’antiguitat, i l’oferta supera de llarg l’escassa demanda actual d’esdeveniments. Tot i que se’n facin menys, l’atracció de congressos és un objectiu estratègic en el que l’Ajuntament vol implicar els col·lectius professionals. “No podem esperar que siguin les institucions qui facin tota la promoció. Cal que siguem proactius. La projecció de la ciutat és a les nostres mans”, sentencia.
Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografia: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)
